Diumenge 2 quaresma, cicle A
La millor consigna
Jesús, abans de la seva passió i mort, va voler mostrar als seus més íntims amics quina era la seva identitat, qui era, de veritat, ell. El tenien com un home excepcional, com un mestre, com un líder… Però la seva identitat més profunda no la coneixien. Era home com nosaltres, nascut de Maria; però era Fill de Déu.
Avui, a la muntanya del Tabor, Jesús es transfigura davant dels seus amics. Els seus vestits, blancs com la neu; el seu rostre brillant com el sol. I la veu del Pare Déu que ressona des del cel: “Aquest és el meu fill estimat. Escolteu-lo”.
Germans. Avui entre nosaltres està Jesús, ni que no el vegem. Hem vingut a estar amb ell, petits i grans, perquè Jesús és amic de tots. Dintre de poc, per les paraules del mossèn, es farà present sobre l’altar, misteriosament però realment. No sentirem la veu del Pare. Però Déu Pare, avui, també ens diu: “Aquest és el meu fill estimat. Escolteu-lo”.
Escoltar Jesús. Heus aquí la millor consigna.
Jesús ens parla. A través de l’evangeli, a través de la lectures, en la catequesi. Ens parla al cor. Ens ensenya les veritats més boniques i profundes. En la seva doctrina aprenem el sentit i valor de la vida, de la mort, de la família, del treball, de l’alegria i del dolor. Aprenem d’on venim i on anem. A través de Jesús sabem quina és la dignitat humana i com tots som germans, amb un destí comú i feliç, que és la vida eterna. A través de Jesús sabem quin és el camí que hi porta. Perquè ell mateix és el camí, la veritat i la vida.
“Aquest és el meu fill estimat. Escolteu-lo”.
Els primers cristians, que havien escoltat Jesús i els apòstols, van resumir en una pregària les coses més fonamentals que havien aprés de Jesús. És la pregària del Credo (Crec en un Déu). La recordaven cada dia, la recitaven i intentaven de viure segons aquelles veritats incloses en el Credo.
Aquesta pregària la recitem també en la missa de cada diumenge.
Avui també la recitarem tots plegats.
Però escoltar Jesús no vol dir només saber què ens diu, sinó intentar de viure tal com ell ens diu.
- Si diem “Crec en un Déu Pare Totpoderós” hem de confiar en aquest Pare que ho vol i pot tot per al nostre bé, i hem de tractar-nos com germans, fills d’un mateix Pare.
- Si diem que “creiem en Jesucrist que nasqué de Maria Verge”, caldrà que estimem de cor aquesta mare, Maria, que també és la nostra Mare, tal com Jesús ens la va donar des de la creu.
- Si diem que “Jesús va patir, va morir a la creu per salvar-nos” haurem d’estimar Jesús amb totes les forces, agraint el seu amor infinit.
- Si diem que “ressuscità d’entre els morts”, caldrà que la joia sigui constant, perquè Jesús és sempre viu entre nosaltres, ens acompanya en tot moment.
- I ens dóna el seu Esperit Sant, i ens ha introduït en l’Església, en la gran família dels fills de Déu, i ens perdona els pecats i ens promet la vida per sempre, la vida eterna.
- Tinguem sempre present la consigna de Déu Pare: “Aquest és el meu fill estimat. Escolteu-lo”. Escoltem i visquem segons la paraula de Jesús.
Aquest és el meu fill estimat. ESCOLTEU-LO!
