Diumenge quart de Quaresma
Estem ja molt a prop de la gran festa de la Pasqua. La Passió, la mort i la Resurrecció de Jesús són la llum que dóna sentit a tota la nostra vida. Mirant Jesús, clavat a la creu, però ressuscitat i viu en mig nostre, tot ho entenem, ho veiem tot clar:
- Veiem com Déu ens estima.
- Veiem com ho ordena tot per al nostre bé: també el sofriment i les dificultats.
- Sabem quin és el camí per a la felicitat, per a la pau.
- Sabem quin és el camí que porta a la glòria del cel.
Jesús és la llum. Sant Pau ens dirà que abans érem foscor, però “ara som llum en el Senyor; visquem, doncs, com a fills de la llum: amb bondat, amb justícia, amb veritat”.
Quina tristesa ser cec, no tenir la llum dels ulls, com el cec de l’evangeli d’avui. Però va tenir la sort d’apropar-se a Jesús. Jesús, compassiu, va fer una mica de fang amb la seva saliva, li tocà els ulls i el va enviar a rentar-se a la piscina de Siloé. Ho va fer i s’obriren els seus ulls. Quina sort: tot ho veia clar, les coses, els arbres, la gent… tot.
Però la seva sort encara va ser més gran quan Jesús li donà la fe. –Creus en el fill de l’home? -¿Qui és, Senyor, perquè cregui en ell? –Sóc jo que parlo amb tu –Hi crec, Senyor.
El do de la fe. Des d’aquell moment, el que havia estat cec, no solament veia les coses i les persones, sinó que les veia amb la llum de Déu: veia el sentit de les coses, la dignitat de les persones… La fe ens fa mirar amb els ulls de Déu. Ho veia tot d’un altre color, amb un relleu especial. Hem sentit a la primera lectura que “Déu no mira només l’aspecte exterior, sinó que veu el fons del cor”.
El qui creu en Jesús té una saviesa especial, compren la vida amb profunditat, sap el perquè de les coses, de les situacions, sap la manera de comportar-se en qualsevol moment, en les alegries i en les penes, en temps d’abundor i en temps de crisi.
Tot ho mira com ho mira Jesús. Tot ho estima com ho estima Jesús. Tot ho fa com ho feia Jesús.
El diumenge vinent, als nens i nenes de Primera Comunió els donarem una làmina que explica els 10 manaments. Què són? Senzillament, marquen l’estil de vida de Jesús, com ell pensava, com actuava, com estimava, com respectava. Jesús mateix ens anima a ser com ell. Si vivim segons aquests 10 manaments, tindrem llum, serem llum per a tots, viurem en la llum, tindrem sempre pau en el cor, i serem sembradors de pau.
Però mireu. Viure l’estil de vida de Jesús no és fàcil. La nostra tendència és viure al revés: som egoistes, violents, desobedients, malcarats… Per això, de vegades, patim i fem patir als pares, professors, companys.
Però tinguem confiança. Jesús ho ha fet tot molt bé. No solament ens diu com hem de ser, què hem de fer, sinó que ens ajuda a fer-ho, està al nostre costat, ens dóna exemple, ens dóna força. La Comunió que rebreu ens uneix a Jesús i ens dóna la seva força.
Tenim una sort molt gran.
Jesús ens ajuda a mirar amb els ulls de la fe.