Diumenge cinquè de quaresma – cicle A
Ens trobem aquí reunits. Som cristians. Jesús és enmig nostre.
Jesús és un amic proper. Està sempre amb nosaltres: ens estima, ens ajuda, ens perdona. S’alegra de les nostres alegries, i plora per les nostres penes.
Ho hem vist a l’evangeli d’avui. Jesús plora la mort del seu amic Llàtzer i plora amb les germanes Marta i Maria.
Germans i germanes, Déu no és un Déu llunyà, que viu la seva vida al marge de la nostra. Déu –Jesús n’és el seu rostre- fa costat als qui pateixen (per la malaltia, per la crisi econòmica, per la mort d’un familiar, pels problemes en la família, per la manca de treball, per l’allunyament dels fills…). Jesús plora amb nosaltres.
Però les llàgrimes de Jesús són salvadores. Jesús pot i vol donar-nos consol i esperança. Pot i vol donar-nos vida. “Jo sóc la Vida”, dirà Jesús. El qui està amb Jesús, el qui creu en ell, “encara que mori, viurà”; encara que hagi de passar per molts sofriments –també Jesús els va passar- tindrà pau en el cor.
Jesús podia ressuscitar el seu amic Llàtzer. Però va demanar-li a Marta que cregués en ell: “El teu germà ressuscitarà… Ho creus això?” La resposta de Marta: “Si, Senyor. Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.” La confiança i la fe de Marta posa en acció el poder de Jesús. “Llàtzer, vine a fora”. I Llàtzer ressuscita.
Germans i germanes. Tinguem confiança en Jesús. Ell vol sempre el nostre bé. Ell vol i pot donar-nos vida, alegria, esperança, fortalesa, bondat, pau i perdó. Només cal que ens apropem a ell, que ens deixem estimar, que ens deixem perdonar.
Siguem fidels a la seva amistat. La primera trobada amb Jesús va ser el dia del nostre baptisme. Ell ens va donar la seva vida, la vida de fills de Déu. Podem dir a Déu Pare, com Jesús.
Nens i nenes. Us esteu preparant per fer la Primera Comunió. Avui se us donarà una làmina amb els manaments de la Llei de Déu. Jesús deia: Jo faig sempre el que agrada al meu Pare. Aquest és l’estil de vida de Jesús: aquests són els manaments: fer sempre el que agrada al nostre Pare. Viure els manaments ens fa amics de Jesús. Amics sempre. sempre, sempre. Perquè, a més,
- Ser amics de Jesús vol dir estimar tothom: pares, germans, amics, professors…
- Ser amics de Jesús vol dir posar pau i alegria arreu.
- Ser amics de Jesús vol dir parlar amb ell sovint, i especialment en la Missa del diumenge, on Jesús se’ns dóna com aliment i força.
Ser amics de Jesús és viure. Jo sóc la Vida.
Ens pot servir aquest text de San Ambrosi
Crist és el tot per a nosaltres:
- Si vols curar les ferides… ell és el Metge.
- Si tens set i la febre et crema… ell és la Font de la vida.
- Si vius en la foscor… ell és la Llum del món.
- Si tens por de la mort… ell és la Vida.
- Si tens fam i busques menjar… ell és l’Aliment.
Dona’ns la teva vida!
