Diumenge 25è de durant l’any,18 setembre de 2010
Reflexió: “Desvagats”… Aneu a la “meva” vinya.
La paràbola de l’evangeli d’avui ens parla d’una vinya… d’uns jornalers esperant la crida de l’amo per al treball, “desvagats”… i de la remuneració, un denari per a tots.
1.- Què feu aquí tot el dia desvagats?
Del conjunt de la paràbola es dedueix que Déu ofereix a tot home gratuïtament la salvació que ens ha vingut a portar. Però la salvació no ens ve de manera automàtica, si sense la col•laboració del ser humà. Són dos els factors determinants de l’alliberament humà: el primer i fonamental és la iniciativa de Déu; i el segon, la resposta afirmativa de l’home. Desvagats… És la situació en la que ens trobem molts en la nostra vida .
Hem d’aixecar-nos de la nostra superficialitat, inconstància, afany de riquesa i idolatria del plaer. Deia Benet XVI als joves de la JMJ: El descobriment del Déu viu encoratja als joves i obre els seus ulls als desafiaments del món en què viuen. Veuen la superficialitat, el consumisme i hedonisme imperants, tanta banalitat a l’hora de viure la sexualitat, tanta insolidaritat, tanta corrupció. Subsisteixen tensions i xocs oberts en moltes parts del món, la justícia i el valor de la persona es dobleguen als interessos egoistes, no sempre es respecta el medi ambient …
2.- “Aneu a la meva vinya”
Aquesta és la situació en la que ens trobem dins del nostre món. i en aquesta situació és quan Déu s’apropa a nosaltres i ens crida constantment a col•laborar amb ell. Quan som petits, o quan som joves o quan ja hem recorregut una bona part de la vida. Tots tenim una història personal i única, diferent de la dels altres.
Els camins del Senyor són incomprensibles. Ens deia la lectura de Isaïes: “Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres". Però en el fons Déu sempre busca el nostre bé perquè ens estima i vol que entrem a la “seva” vinya.
La vinya on es cultiva el raïm de l’amor: rebut i compartit. On el Senyor hi convida a tothom i ens hi vol a tots. En aquest espai de la vinya es treballa la transformació personal en creients i deixeble de Jesús, en dipositaris de la salvació, en essers renascuts a una nova vida amb criteris i actituds noves i amb un gran impuls d’estendre l’amor i la pau.
Sant Francesc d’Assis ens invitaria a demanar al Senyor: “Feu-me, Oh Senyor, instrument de la vostra pau”
3.- La remuneració
Tots cobren un mateix jornal. Possiblement també nosaltres tinguem, la mateixa reacció del jornalers de la primera hora. Això no ens sembla just. Jesús no ens parla de la justícia distributiva. Només ens vol donar una ensenyança important: la salvació gratuïta, la seva grandesa de cor. No som nosaltres els qui “comprem” la salvació. Es Déu qui es mou per amor i per pura bondat; això sí, ens demana la nostra col•laboració. I aquesta tota la vida ha estat treballant i col•laborant en la gran obra de salvació… col•laborador del Crist per a l’extensió del seu Regne.
4.- Pregària:
Sabent això, fem nostres les paraules d’Isaïes: “Deixeu-vos trobar pel Senyor, ara que no para de cercar-vos. Abandoneu els vostres amagatalls i feu cap a la plaça, que Ell us espera per confiar-vos una bona tasca”. Que així sigui.
El que porta tota la vida i el nouvingut reben de Jesús tot el seu amor.
