Diumenge 25 ordinari – cicle A
Començament de curs:
il•lusió… Déu està al nostre costat… Deixem-lo fer i tot anirà bé… Déu ens estima.
“Els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són el meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra”.
Cristià -deixeble de Jesús- és aquell que va copiant l’estil de viure del mestre, assimilant els seus criteris, adaptant-se als seus plans. Perquè hi ha diferència dels nostres als seus. Per exemple:
.- Nosaltres entenem la felicitat en rebre: diners, afecte, plaer…
Déu l’entén en donar: estimar, beneir, donar-se (creació, redempció, Esperit Sant)
¿És aquest el nostre camí?
.- Els nostres camins són la venjança amb els qui ens fan mal: Ull per ull, dent per dent…
Déu estima i perdona els qui no l’estimen, l’ofenen, en passen d’ell-
¿És aquest el nostre camí?
.-Nosaltres rebutgem la creu, qualsevol cosa que ens contraria…
Jesús s’abraça a la creu, s’hi deixa clavar…
¿És aquest, poc a poc, el nostre camí.
.- Nosaltres som envejosos, mesquins… Ens sap greu que altres tinguin més sort o siguin més ben tractats…
Déu ens ensenya a ser generosos, a alegrar-nos de la sort dels altres?
¿És que no són germans nostres?
.- Nosaltres, en el millor dels casos, posem la meta més alta, en ser obedients a Déu, complir els Manaments. I ja ens sembla molt, i que ens ho ha d’agrair i recompensar.
Jesús ensenya una altra mida: ens ensenya a complaure el Pare en tot.
¿Caminem per aquí?
I és que les mesures i els pesos de Déu són tant diferents dels nostres!
I això en les relacions amb Déu, amb la família, en el treball, en tot!
Nosaltres som mesquins…. Déu, generós.
Es tracta d’anar transformant el nostre cor, obrir-lo a Déu, al seu estil, fins arribar -dirà Sant Pau- a la talla, a la plenitud el Crist. Ell és el model i la meta.
La creu de Jesús, l’Eucaristia, el Perdó que ens dóna en el sagrament de la reconciliació…
tot són proves d’un amor immens, incondicional, generós…
que ens ha d’estimular sempre
a pensar com ell,
a caminar pels seus camins,
a deixar-nos portar per ell,
a apreciar el que ell aprecia, i rebutjar el que Déu rebutja.
Ensenyeu-me, Senyor, els vostres camins, feu que segueixi les vostres rutes.
Les mesures i els pesos de Déu no són els nostres. Déu és generós.
