Diumenge 26 Ordinari, cicle A
La Paraula de Déu no és una paraula de tantes.
- És Paraula de Déu. És paraula de veritat. És Paraula actual, que toca el més profund de la nostra consciència. Cal que ens deixem interpel•lar, que ens deixem tocar per aquesta paraula.
- És aleshores que la Paraula de Déu canviarà el nostre cor, la nostra conducta, per fer-nos més semblants a l’únic model que Déu ha posat en el nostre camí: Jesucrist .
Hem escoltat l’apòstol sant Pau:
“Us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres.”
El goig de Déu és veure’ns units, ben avinguts; que no fem res per rivalitat o vanaglòria; que mirem els altres amb senzillesa, amb humilitat; que no obrem pels nostres propis interessos, sinó pels altres.
- La nostra societat camina per aquí? Nosaltres, caminem així, segons aquesta manera de pensar?
- La crisi que està patint el món no té res a veure amb aquest text?: “Units per uns mateixos sentiments, interessats els uns pels altres…”
- Podem tenir el perill de pensar que això ho haurien de fer els polítics, els economistes, els poderosos. Sí, ho han de fer. I nosaltres, no? Al nostre poble, en el nostre ambient familiar i de relació, ¿no podem posar un granet de sorra, una petita llavor, una gota d’aigua… d’aquests sentiments i accions de solidaritat, d’interès pels altres, d’estimació, respecte…?
- No oblidem que la Paraula de Déu ressona aquí, avui i per a mi.
El nostre model és sempre Jesús. Per això sant Pau continua:
“Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: [ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu.”
Jesús és el nostre model i la nostra força
L’Eucaristia és aquest Jesús, que s’ha fet no-res, que, per amor a la humanitat, ha acceptat ser clavat a la creu i mort, que s’ha convertit en aliment nostre per donar-nos força i possibilitat de viure i fer l’experiència d’estimar tothom, d’interessar-nos pels germans que pateixen. És la força que ens transforma, y, a través de nosaltres, vol anar transformant la humanitat en una família veritable.
Tots hi som convidats a realitzar aquesta transformació.
A ningú deixa de cridar. També els pecadors i les dones de mala vida –diu Jesús-. De vegades, els qui han estat lluny de Déu, senten la crida i responen potser millor que nosaltres. Escoltem la frase última de Jesús, a l’evangeli d’avui.
«Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l».
Prenem-ne nota. “Tinguem tots els mateixos sentiments que hem vist en Jesucrist”. I deixem que la força de Jesús ens vagi transformant.
La Paraula de Déu no és una paraula de tantes. És paraula de veritat. Si ens deixem tocar per aquesta paraula canviarà el nostre cor per ser més semblants a Jesús.
