Diumenge 1er d’Advent, 28 de novembre de 2010
Primera lectura (Is 2,1-5): El món en l’angoixa busca una pau que no el decebi.
Segona lectura (Rom 13, 11-14 ): “Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor”.
Evangeli (Mt 24, 37-44): “Vetlleu… estigueu a punt”.
Reflexió: El Senyor ve
Avui donem pas al Advent, temps de preparació del Nadal.
1 .- El Senyor "ve"
Ell vindrà a recapitular la història el darrer dia. Ell ve ara, a tota hora i viu amb nosaltres, l’etern present. Amb ell s’inicien els temps nous: un món de justícia i amor que sempre s’està construint i que ell durà a terme en l’eternal acompliment del Regne.
Cadascú de nosaltres i tota comunitat cristiana ha de restar oberta a la seva vinguda i esperar-la amb vigilància.
2.- "Vetlleu perquè no sabeu el dia que vindrà el Senyor"
En tot el discurs escatològic de Jesús, que hem escoltat durant aquests dies passats, ha exclòs tota temptativa de precisió cronològica de la fi del món i de la seva vinguda. Desqualifica tota curiositat escatològica, tot mil•lenarisme i tota esperança adventista. "Vetlleu, doncs, no sabeu el dia en que vindrà el vostre Senyor". Tindrà la claredat d’un llampec que brilla d’un horitzó a un altre. El Senyor vindrà i ve. Sobre les ruïnes de la humanitat i del cosmos brilla un signe permanent d’esperança i de vida: és la creu del Senyor, que obre pas a la nova creació, a l’home nou, als cels nous i a la terra nova.
El missatge que ens dóna Jesús és d’un optimisme esperançat. Déu actua i ve per camins insospitats i fins i tot desconcertants. Per això ens demana una vigilància evangèlica. El futur es fa present en l’avui per als que saben llegir els seus indicadors. La presència de Crist i el seu missatge només es capten amb un receptor que estigui en sintonia. Malauradament els criteris humans interfereixen contínuament i el senyal de freqüència es debilita. Per això cal estar sempre a punt.
3.- "Estigueu a punt"
En l’entretemps de l’Església, quan ens dol l’absència de Crist, necessitem aguant per no defallir i ser fidels a Déu. Palpem amb dolor en l’ambient que ens envolta el “silenci de Déu”. Ens envolta la increença i la indiferència religiosa, l’ambigüitat i la confusió de valors, la injustícia i el clam dels pobres, el desencís de molts, l’agnosticisme de no pocs, el menyspreu, més o menys solapat, vers l’Església.
Tot això constitueix una dura prova a la fidelitat de molts, una nit fosca o un toc d’alerta a la nostra consciència cristiana potser adormida.
3.- Dues actituds se’ns presenta avui per trobar el Senyor que ve, i, per tant, per viure l’Advent
a)Tenir una ment clara: una consciència desperta
Consciència desperta: la que adverteix qualsevol cosa estranya a Déu i al servei de l’Església i reacciona de seguida en cristià. Deia Sant Ignasi en els exercicis espirituals: "Ordenar su vida sin determinarse por afición alguna que desordenada sea”. És possible que molts hàgim caigut en una mena de somnolència espiritual o visquem amb una forma d’egoisme espiritual, o tinguem una fe teòrica que no aterra a la pràctica o potser hem renunciat a ella. En resum: possiblement hi hagi molts cristians vacil•lants o que, potser, no creuen; altres creuen, però no practiquen; i els que creiem, fàcilment ens podem veure adormits i egoistes
b) I un cor lliure, sense llast. "Despullem-nos de les armes pròpies de la fosca –ens ha recordat Sant Pau-... comportem-nos dignament com a ple dia… fora l’abús de menjar i beure, fora els plaers, fora les renyines i l’enveja. Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor ".
4.- Acollirem la salvació que està venint, o serem condemnats a causa de la nostra despreocupació?
“Senyor, mentre caminem per aquest món que passa, comenceu a fer-nos-hi estimar i posar el cor en els béns i els valors que perduren”.
Preparem un lloc per al Nen
