Homilia diumenge 15 Ordinari
El punt de trobada de les lectures podria ser la paraula ‘ELEGITS”
- Evangeli: Els dotze triats per a una primera missió, que gairebé podríem anomenar de ‘pràctiques’.
- Primera lectura: El profeta Amós elegit per profetitzar. A la crida correspon la resposta.
- La segona lectura canta la nostra elecció en Crist, la nostra vocació cristiana
- Centrem-nos en la nostra vocació cristiana. És la vocació principal i base de les altres.
Ell ens va elegir en la persona de Crist perquè fóssim consagrats i irreprotxables davant ell per l’amor
- Elegits. No per a la ‘selecció nacional’, per a Miss Món, per representar al país…
- Consagrats. No som nostres sinó seus. Que ell pugui disposar sempre i en tot, com a seu.
- Irreprotxables. La nostra vocació ens demana santedat de vida. El contrari seria una incoherència.
Ell ens ha destinat en la Persona de Crist a ser els seus fills.
- Fills. Ens diem i ho som. Pot haver-hi destinació major? Senyor, fes que comprenguem!
- En la Persona de Crist. Fills en el Fill. Una mateixa cosa amb ell. Identificats.
Per aquest Fill, per la seva sang, hem rebut la redempció, el perdó dels pecats.
- Quin preu! Per la seva sang.
- La redempció, el perdó dels pecats. Això és el que li devem a Jesús. És a dir, tot!
El tresor de la seva gràcia ha estat un malbaratament envers nosaltres.
- Tresor, el més gran tresor: la vida divina.
- Una bogeria. – Correspondrem amb gasiveria?
Amb Crist hem heretat també nosaltres.
- Hem heretat. Val la pena que ho pensem. Una herència multimilionària es quedaria curta.
I així nosaltres serem lloança de la seva glòria.
- Serem…Aquesta és la nostra vocació, és a dir, la mateixa de Jesús: La seva glòria, el seu regne, la seva voluntat.
Vosaltres heu estat marcats per Crist amb l’Esperit Sant promès, el qual és penyora de la nostra herència.
- Marcats. Posseïts per l’Esperit Sant.
- Penyora. L’Esperit Sant és bestreta i primícia del cel.
El tema d’una important trobada eclesial recent ha estat aquesta frase: ‘L’alegria de ser cristians i el goig de comunicar-ho’. Cridats a ser i a irradiar.
A la llum d’aquesta reflexió podem repetir amb més sentit el que hem resat en l’oració del començament de la missa:
Oh Déu, que mostres la llum de la teva veritat als qui caminen extraviats perquè puguin tornar al bon camí, concedeix a tots els cristians rebutjar el que és indigne d’aquest nom, i complir tot allò que ho significa.
Cridats a ser i a irradiar.
