Diumenge 26 Ordinari – cicle B
Cal que tinguem una mirada de bondat envers tothom.
- Cal valorar i agrair tot el que de bo es fa al nostre voltant. Vingui d’on vingui.
- Tant si són dels nostres com si no.
- Si pensen com nosaltres, o no. Si són del nostre “partit” o no.
- Tots, uns i altres, en moltes ocasions fan coses bones.
- Sapiguem-les valorar i agrair… i felicitar. Mirem amb bondat tothom.
- Això no vol dir tancar els ulls, aprovar-ho tot…,
- però mirar les persones amb benvolença. Aquesta actitud fa molt de bé.
- És l’actitud de Jesús. Ell condemnava el mal, el pecat… però valorava i estimava la persona del pecador. Això feia que la gent s’apropés a Jesús.
Mirem el Papa Francesc.
- Qui no se sent atret per ell? Qui no se sent a gust al seu costat? Qui no se sent valorat?
- És capaç –i ho fa- de tronar contra la hipocresia, contra la corrupció, contra el terrorisme, contra tot mal i pecat…
- Però al mateix temps prega –i ens ajuda a fer-ho- pels terroristes, pels corruptes, pels hipòcrites… perquè són persones.
L’Apòstol sant Jaume, en la segona lectura, fa una cosa semblant, parlant als que s’han fet rics a costa dels altres. Escoltem-lo:
Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata… Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.
- Però les paraules de sant Jaume no són paraules d’odi, de rebuig, sinó d’advertència, perquè els estima.
- Per això comença… “Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics”. I els parla per a que es converteixin.
- És l’amor que el fa parlar, i que el fa cridar, perquè se n’adonin i canviïn de vida.
I Jesús, a l’Evangeli d’avui, escoltem aquestes frases tan fortes:
… “si la teva mà… els teus ulls… els teus peus… et porten al pecat… talla-te’ls”.
- És que Jesús no estima el cos humà i els seus membres?
- Com no ha d’estimar-los? Són creació de Déu: el nostre cos i tots els seus membres…
- I tenen una missió, la de fer el bé, la de servir a l’esperit, la de ser instruments de l’amor i servei als germans…
- Quina pena i quina desgràcia si els utilitzem al servei del pecat!
Escoltem la paraula d’avui: Mirem amb bondat tothom, pensin com pensin. I utilitzem el nostre cos per lloar Déu, que ens l’ha donat, i servir els nostres germans.
Mirem amb bondat tothom, pensin com pensin.
