FESTA DEL BAPTISME DEL SENYOR
Primera lectura( Is 42,1-7):“Qui teniu el meu servent”
Segona lectura (Act 10,34-38 ): “Déu, va ungir Jesús amb l’Esperit Sant”
Evangeli (Mt 3,23-27): “Un cop batejat Jesús veié l’Esperit Sant”
Reflexió: Fills vostres, per sempre
Com a reflexió d’aquest diumenge es pot servir les paraules que el Papa Benet XVI tal cia com avui de l’any passat dirigia a la comunitat eclesial en el moment de l’àngelus a la plaça de Sant Pere:
1.- El Nadal ens ha ajudat a entendre la nostra filiació divina
“Estimats germans i germanes:
El Baptisme expressa molt bé el sentit global de les festivitats nadalenques, en les quals el tema d’arribar a ser fills de Déu gràcies a la vinguda del Fill únic en la nostra humanitat constitueix un element dominant. Ell es va fer home perquè nosaltres puguem arribar a ser fills de Déu. Déu va néixer perquè nosaltres puguem renéixer. Aquests conceptes apareixen contínuament en els textos litúrgics nadalencs i constitueixen un motiu engrescador de reflexió i esperança.
2.- El segon naixement
Pensem en el que escriu sant Pau als Gàlates: "Va enviar Déu al seu Fill, nascut de dona, nascut sota la Llei, per rescatar els que es trobaven sota la llei, i perquè rebéssim la filiació adoptiva" (Ga 4, 4-5), o en el que diu sant Joan en el Pròleg del seu Evangeli: "A tots els qui l’han rebut els ha concedit de ser fills de Déu" (Jn 1, 12). Aquest fantàstic misteri, que constitueix el nostre "segon naixement"-el renaixement d’un ésser humà del cel, de Déu (cf. Jn 3, 1-8) – es realitza i es resumeix en el signe sacramental del Baptisme.
3.- Som realment fills de Déu
Amb aquest sagrament l’home es converteix realment en fill, en fill de Déu. Des d’aquest moment la fi de la seva existència consisteix en assolir de manera lliure i conscient allò que des del començament era i és el destí de l’home. "Converteix-te en el que ets", constitueix el principi educatiu bàsic de la persona humana redimida per la gràcia.
Aquest principi té moltes analogies amb el creixement humà, en el qual hi ha un desenvolupament fins la maduresa i la capacitat de donar la vida. Engendrat pel Baptisme a una nova vida, també el cristià comença el seu camí de creixement en la fe que el portarà a invocar conscientment a Déu com a "Abba – Pare", a dirigir-se a ell amb gratitud i a viure l’alegria de ser el seu fill.
4.- La realitat de fills ens ajuda a implantar la fraternitat al nostre món
Del Baptisme deriva també un model de societat: la dels germans. La fraternitat no es pot establir mitjançant una ideologia i molt menys per decret d’un poder constituït. Ens reconeixem germans a partir de la humil i profunda consciència de l’ésser fills de l’únic Pare celestial. Com a cristians, gràcies a l’Esperit Sant, rebut en el Baptisme, se’ns ha concedit el do i el compromís de viure com a fills de Déu i com a germans, per a ser com un "llevat" d’una humanitat nova, solidària i plena de pau i esperança .
En això ens ajuda la consciència de tenir, a més d’un Pare en el cel, també una mare, l’Església, de la qual la Mare de Déu és model perenne. A ella li encomanem els nens petits batejats i les seves famílies, i li demanem per a tots l’alegria de renéixer cada dia "de dalt", de l’amor de Déu, que ens fa els seus fills i germans entre nosaltres”. (BENET XVI – ÀNGELUS, diumenge 10 gener 2010 )
5.- Pregària: “Feu que, havent escoltat amb fe els vostre Fill Jesús, puguem ser anomenats fills vostres i que, de fet, ho siguem”.
El cel es va obrir
