Diumenge 11 Ordinari – cicle C
Sempre la paraula de Déu és preciosa. Avui ho és especialment. Preciosa i molt actual, per a cadascú de nosaltres, que som pecadors. Dues realitats en la nostra vida.
El pecat
- El rei David –ho hem escoltat- va ser adúlter i assassí. Així de clar.
- La dona que ens presenta l’evangeli era una pecadora pública. Tothom la coneixia com a tal. I ella no s’ho amaga.
- I nosaltres… no som pecadors? No hem fet pecats, i de vegades greus?
El perdó
- Déu coneix el pecat. El profeta Natan, en nom de Déu, diu a David: Tu has pecat.
- Jesús coneix la situació d’aquella dona pecadora.
- Déu ens coneix a tots nosaltres. Coneix la gravetat del nostre pecat.
- El nostre pecat pot ser greu, potser constant, repetit. Realitat clara.
Però el perdó de Déu és realitat més clara, més gran, més constant, més absoluta.
- “Déu no es cansa mai de perdonar”, (papa Francesc). Deu disfruta quan pot perdonar.
- Déu mostra el seu poder, sobretot quan perdona.
- Perquè perdonar és estimar. I Déu ens estima del tot i sempre.
Tornem a
- David es penedeix. I tot seguit Natán, en nom de Déu, li diu: «Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs».
- La dona de l’Evangeli es posa als peus de Jesús: està clarament penedida. I sent de llavis de Jesús aquesta paraula: «La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau».
- Nosaltres ¿no hem sentit moltes vegades, penedits, en el sagrament de la confessió: Jo t’absolc dels teus pecats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant?
- Només cal reconèixer que som pecadors, i demanar perdó
Aquesta actitud de penediment ens posa en la veritat, en el goig, en la llibertat.
- La humilitat que suposa el fet de reconèixer el pecat ens fa grans i lliures.
- Així va començar a ser gran el rei David: reconeixent la falta. Només aleshores Déu es va poder fiar de David.
- Així va començar la dona de l’evangeli a ser lliure i feliç, quan es va sentir estimada i perdonada per Jesús.
- També de Pere, l’apòstol, Jesús es va fiar per encomanar-li l’Església, quan Pere va plorar la seva triple negació.
- I nosaltres?
- Només podrem ser grans, si som humils.
- Només podrem ser feliços i lliures, si reconeixem el pecat i ens en penedim.
Què bonic és sentir:
- Déu passa per alt el teu pecat.
- La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.
- Jo t’absolc dels teus pecats.
Germans i germanes,
- “Déu no es cansa mai de perdonar”
- Doncs, a què esperem?
- Per què ajornem la nostra autèntica llibertat?
- El perdó és l’alliberament, el goig, la vida.
- Déu ho vol per a nosaltres, perquè ens estima.
«La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau».