Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

23 juliol 2016
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

 Diumenge 17 ordinari – cicle C 

La pregària: d’Abraham i de Jesús

  • A l’hivern i a l’estiu …. en les alegries i en les penes … personal i comunitària.
  • Pregària, pregària, pregària. És la respiració del cristià.
  • La trobada amb la persona que més ens estima.

La d’Abraham, la de l’antic Testament: Abraham és un amic de Déu, l’amic  de Déu.

  • I com amic, el força… I Déu es deixa forçar.
  • Déu s’avé a les condicions que li posa el seu amic.
  • Déu es posa al servei del qui prega.

"L’home que prega és més poderós que Déu" (Cura d’Ars).

  • La pregària de l’amic que fa tornar enrere Déu del càstig amb què havia amenaçat.

La pregària de Jesús. És la pregària del Nou Testament. És la pregària dels fills.

  • Déu és Pare. No cal que el forci ningú.
  • És la pregària confiada.
  • El fill només vol la glòria del Pare: el seu Nom, el seu Regne, la seva Voluntat.
  • Ja sap el Pare de què tinc necessitat… i ho sap millor… Per això m’abandono a ell.

El Parenostre… Resar-lo bé és la santedat, la germanor, la pau, la joia més profunda.

  • És l’oració “dominical”, la del Senyor, la del diumenge, la de la família…
  • Per què no resar-la poc a poc, meditant-la, personalment i en família.
  • Ensenyeu-la als vostres fills i néts.
  • És la preparació per la “Comunió”… amb Jesús i amb els germans. Per això després ens donem la pau.

  • Preguem al Pare,
  • amb Crist.
  • Inspirats per l’Esperit Sant.

 

Resar-lo bé és la santedat, la germanor, la pau, la joia més profunda.

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn