LA MARE DE DÉU DE L’ACADÈMIA. LA VERGE BLANCA
Maria va resumir la seva vida en una paraula: Gràcies.
Quan Isabel la va saludar com a mare de Déu, i beneïda entre les dones… Maria respongué mirant al cel: Gràcies. Perquè Déu ha mirat la meva petitesa, totes les generacions en diran benaurada.
Nosaltres som convidats avui a ajuntar-nos a aquesta acció de gràcies de Maria. És Maria mateixa que ens demana, a nosaltres i a tota l’Església que ens unim a la seva acció de gràcies.
És molt el que Déu ha fet en Maria. L’ha estimat molt. Per la seva petitesa, per la seva humilitat, es va fer estimar molt. I Déu la va omplir.
Immaculada: neta de tot pecat. Preservada del pecat original. En cap moment, ni en el primer instant de la seva concepció, Maria no va estar tacada pel pecat. Gràcies, Senyor. Repetim-ho amb Maria: Gracies, Senyor.
Immaculada, Mare de Déu. Un misteri molt profund. Déu Pare, és el creador de totes les coses. Maria, és la mare del qui les ha refet, restaurat totes, del redemptor…. Gràcies, Senyor
Mare… i verge. Déu totpoderós va voler reunir en una dona, Maria, la bellesa i dignitat de les mares, i la dignitat i bellesa de les verges. Mare i verge. Gràcies, Senyor.
Assumpta en cos i ànima al cel. No podia ser d’altra manera. La corrupció és fruit del pecat. I Maria no el va tastar mai. Gràcies, Senyor.
Tot, perquè Déu ha mirat la meva petitesa, totes les generacions em diran benaurada. Donem gràcies a Déu, juntament amb Maria, per aquest fruit exquisit de l’amor de Déu, que és Maria. Tot és do de Déu. Gracies. Maria va resumir la seva vida en una paraula: Gràcies.
¿No caldria que nosaltres resumíssim també la nostra vida en… Gràcies? Ho deixo a la consideració de cadascú de vosaltres. Però us animo i m’animo fer-ho.
IMMACULADA JOVE. Sentit de l’expressió.
Déu ho ha fet tot bonic, preciós.
Els anys no treuen la elles de l’obra de Déu. És el pecat el que sempre envelleix, desfigura la imatge.
Maria es conservà sempre neta, preciosa, immaculada.
Això és el que ha volgut expressar l’artista: Maria immaculada… sempre jove.
Ni que passin els anys… ni que vinguin arrugues a la cara, ni que el dolor la matxuqui, la persona –home o dona- si és neta, si és noble… es sempre “jove”. L’esperit no envelleix…
