Primera lectura ( Is 49, 14-15): Jo no m’oblidaré mai de tu
Segona lectura (1Co 4, 1-5): El Senyor farà conèixer les intencions de cada cor
Evangeli:(Mt 6, 24-34): No us neguitegueu pensant en el demà
Reflexió: Confiem en el Senyor
1. Les lectures d’avui usen comparacions diverses per a invitar-nos a confiar en Déu.
El salm ens presenta Déu com una roca inexpugnable, on no hi arriben els enemics; Déu és el castell on ens trobem segurs. Déu és roca i castell on podem trobar seguretat i refugi en els moments de perill.
La primera lectura completa l’evangeli i ens ajuda a comprendre que a Déu no li manca la tendresa pròpia de la mare: ¿Creus que una mare s’oblidarà del nen que té al pit, i no s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n’oblidés, jo no m’oblidaria mai de tu.
Però l’evangeli va més enllà. Déu és Pare, ens estima amb amor infinit i vetlla per nosaltres amb mà poderosa: per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o que beureu, o com us vestireu. […] El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot això, us ho donarà de més a més. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps. Confiem a Déu tots els nostres neguits.
No té límits la seguretat i refugi que ens ofereix el cor de Déu Pare, la nostra roca i castell veritables. Fins i tot quan no hem buscat per damunt de tot el Regne de Déu, quan hem estat injustos amb el Pare i l’hem ofès —tal com ho feu el fill pròdig—, sabem que el Pare no ens tancarà les portes de casa.
2. Confieu en Déu… confieu en Mi, ens diu Jesús a l’últim sopar
Déu vol que ens sentim estimats per ell amb amor de pare i de mare
Tota la revelació és revelació d’un Déu que estima amb bogeria.
Déu vetlla per nosaltres en tot moment. També en temps de crisis.
Ens perdona sempre, com al fill pròdig. La consciència de l’amor del pare el va tornar a casa
Mai el pare abandona els fills.
Està sempre amb nosaltres, fins i tot quan no ens ho sembla.
Dóna la vida per nosaltres. I… ja sabem com l’ha donada..
Diu un comentarista: “De fa temps se’ns acusa als cristians de recórrer a la fe com qui pren un analgèsic. I de reconèixer que, de vegades, la nostra fe en Déu, fins la dels cristians practicants, fa més impressió de contracte d’assegurança que no pas de relació personal amb el Senyor, en el qual s’hi reposa amb tota l’ànima”.
L’amor de Déu és un amor de Pare, ferm, que mai abandona.
L’amor de Déu és un amor de Mare, tendre, concret, intens.
Ens cal el coratge de Francesc i de Clara d’Assis… de Teresa de Calcuta… de Joan Pau II etc.
3. Pregària: avui per pregar us convido a meditar el salm 130
El meu cor no es ambiciós, Senyor,
ni són altius el meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses
o de coses massa altes per a mi;
em mantinc en una pau tranquil•la,
com un nen a la falda de la mare
tot esperant els vostres dons
Israel espera en el Senyor
ara i per tots el segles.
.
Vine amb els lliris i els ocells a gaudir del Déu que té cura de nosaltres.
