Diumenge 25 ordinari – cicle A
Els meus camins són diferents dels vostres…. tal com el cel de la terra.
Els meus pensaments…….
- Déu és l’absolut…. nosaltres, relatius.
- Déu és immens…nosaltres, limitats.
- Déu és poderós… nosaltres, febles.
- Déu és bo… nosaltres, pecadors.
- Déu és… Déu. Nosaltres, ben poca cosa.
Però hi ha especialment una diferència entre Déu i nosaltres… molt consoladora.
- Déu és generós…. ens ho dóna tot.
- Déu sap perdonar… i ens ho perdona tot.
- Déu estima per damunt de tot.
- Déu ens dóna ocasió per penedir-nos i tornar a ell:
- continuament ens reclama, perquè abandonem els mals camins.
- Déu ens paga molt més del que mereixem (L’evangeli d’avui).
- Tant si hem treballat un dia com si només una hora, ens paga el jornal complet.
- El que cal és ser fidels en el moment en què ens crida.
- Alguns en la infància, altres en la jovenesa, altres, ja grans, fins i tot vells….
- La història dels sants és alliçonadora en aquest sentit del temps de la crida.
Avui ens crida. "Tant de bo que avui escolteu la seva veu"
A través de la paraula de Déu, d’un bon exemple, d’un contratemps…
Vol que canviem alguna cosa de la nostra vida, de la nostra conducta…
Es tracta de respondre avui.
El passat encomanem-lo a la bondat i misericòrdia de Déu.
El futur està a les seves mans providents
Avui, avui…. ens crida i cal respondre-li.
Que ens hi ajudi la seva gràcia.
I la Mare de Déu…, que va estar cridada “de petita” i va respondre amb un sí total.
A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu.
