7 octubre 2017
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

 DIUMENGE 27 ORDINARI – CICLE A

 

Les lectures d’aquest diumenge ens fan pensar en la infidelitat nostra (del poble d’Israel) a tot el que Déu va fer, ha fet, i fa per nosaltres. En contraposició… 

L’acció de gràcies és l’actitud més lògica i noble de la persona humana.

En realitat tot ho hem rebut de Déu: 

  • la creació és un do de Déu per als homes: la grandesa, bellesa,  perfecció de la natura…
  • la vida, els pares, la família, la força, la intel·ligència…

I ens ha fet fills seus

  • la gràcia és la seva vida en nosaltres…
  • ens ha donat el seu Fill per salvar-nos…
  • ha infós en nosaltres el seu Esperit…
  • ens ha aplegat en la seva EsglésiA.
  • en ella hem rebut el baptisme
  • ens alimenta amb l’Eucaristia
  • ens dóna a mans plenes el seu perdó…
  • ens prepara per a tots el cel: la perfecció de la vida en Ell per sempre.
  • Tot és un regal de Déu

 Som cada u de nosaltres un regal de Déu.

  • Hem sentit en les lectures una queixa de Déu al poble d’Israel.
  • Un poble escollit… Tot ho va fer Déu per a ells… però un poble rebel a Déu.
  • Un poble estimat, amb amor de predilecció (com una vinya mimada)… però rebel…
  • Què podia fer més per tu…? diu el Senyor…

  La Paraula de Déu és per a nosaltres.

  • Déu ens ha donat la llengua per comunicar-nos… i la utilitzem per insultar-nos, per ofendre…, per blasfemar del seu Nom
  • Déu ens ha donat una família, per exercitar i fer créixer l’amor i la joia…. i moltes vegades són relacions d’egoisme, d’ira, de duresa, de malviure.
  • Déu ens ha posat en una comunitat humana, com a germans… i ens tractem com a rivals, o en passem olímpicament…
  • Déu ens ha donat la seva vida, la fe i la gràcia… i la perdem pel pecat…
  • Ens ha donat l’Església, com a Mare,… i la critiquem
  • Ens ha donat l’Eucaristia… i ¿com la rebem?
  • Ens ha donat el sagrament del perdó, la confessió… I ¿com la valorem i quan la rebem.
  • Ens prepara el cel … ¿Hi pensem? ¿Hi vivim encarats?

En una paraula: Déu ens ha estimat infinitament. Nosaltres, ¿l’estimem?

Cal que diguem a Jesús: 

  • Jesús, gràcies. Tot el que tinc i sóc… és un regal teu.
  • Jo també vull fer de la meva vida un regal per a tu. ¿Què vols de mi?
  • És l’actitud d’agraïment l’única actitud digna d’una persona humana, d’un fill de Déu, com som cada u de nosaltres.
  • És l’actitud de Jesús respecte al Pare. L’actitud dels sants.

 

 

Déu ens ha estimat infinitament. Nosaltres, l’estimem?

 

 

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn