Homilia diumenge IV Ordinari – cicle B
Tant de bo escolteu avui la veu del Senyor: «No enduriu el vostre cor.» Això suposa que Déu ens parla.
Com ens parla Déu?
- Déu ens ha parlat sempre a través de ‘mediacions’.
- Els pares són una mediació: en la transmissió de la vida i en l’educació. A través dels pares, Déu ens ha parlat.
- Moisès i els profetes van ser mediadors per al poble d’Israel. A través d’ells, Déu els parlava.
- Jesucrist és el gran mediador. Arribada la plenitud dels temps, Déu ens ha parlat a través del seu Fill. ‘Parlava amb autoritat… no com els lletrats…’
- Després, l’Església és mediadora: el Sant Pare, els bisbes, els sacerdots, els catequistes… i –repetim-: els pares!
Som mediadors, no som amos de l’Evangeli. En conseqüència:
- Els qui parlen en nom de Déu no poden dir allò que els sembla, sinó allò que han rebut de Déu, allò que Déu els mana de dir.
- El mossèn no pot predicar els seus criteris personals, sinó els criteris de Déu, de l’Església, que l’envien a predicar.
- També els pares han de vetllar perquè allò que diuen als fills sigui realment el que cal dir-los, no fruit de caprici dels pares.
- Per altra banda, als qui escolten, se’ls demanarà comptes si rebutgen aquesta paraula.
Avui ens podríem preguntar: Per què, de vegades, és rebutjada la paraula de Déu?
- De Jesús es diu que “parlava amb autoritat”. Per una banda, deia el que havia rebut de Déu; per altra banda, la seva conducta era coherent amb allò que ell ensenyava. Es diu que primer va fer, després ensenyar. Jesús era sempre exemple d’allò que predicava.
- Si això ho féssim tots els qui tenim la missió de parlar en nom de Déu, els mossens, els pares, l’autoritat… quin bé més gran per a tothom! Si “fem” el que “diem”, més fàcilment s’acceptarà el nostre missatge.
De tota manera, el qui escolta és lliure per acceptar o rebutjar. És, per tant, responsable de la seva actitud. Per què hi havia oients que rebutjaven les paraules de Jesús?
- Hi ha un motiu fonamental: el missatge de Déu, el missatge de Jesús, exigia sempre un canvi en el cor, un canvi de conducta, una conversió. I no tots estaven decidits a fer aquest canvi.
- Ens pot passar també avui, a nosaltres i a tots: quan escoltem la paraula de Déu, estem disposats a fer un canvi en el cor?:
· a deixar aquest vici,
· a perdonar aquesta ofensa que ens han fet,
· a posar més interès en el treball,
· a apartar-nos d’una temptació, a aprofitar el temps en lloc de perdre’l tontament…?
Quan no estem decidits a canviar…
- aleshores deixem d’escoltar la paraula de Déu i preferim altres paraules:
- ens fem deixebles de la televisió, o de qualsevol opinió de moda.
- Quan, en realitat, si som sincers, sabem que és Déu qui vol la nostra felicitat, el nostre bé; molt més que no pas la televisió.
- Precisament perquè Déu vol el nostre bé, ens proposa canvis en el nostre cor i la nostra vida. “Tant de bo que avui escolteu la veu del Senyor: no enduriu els vostres cors”.
Un canvi sempre costa.
Per això venim cada diumenge a l’Eucaristia. Aquest Jesús a qui escoltem, és el nostre Mestre; i és al temps el nostre model i la nostra força. Ens ha donat la seva Paraula, i ara ens donarà el seu Cos i la seva Sang.
"No enduriu el vostre cor."
