Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

3 febrer 2018
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

 Diumenge cinquè Ordinari – cicle B

 

Mirem Jesús en l’evangeli d’avui. Fixem-nos en tres punts.

1. Veiem a Jesús que ha vingut a salvar tot l’home i tots els homes:

Tot l’home.

  • Diu que Jesús predicava el Regne de Déu i guaria els malalts. Avui la curada és la sogra Pere: «la va agafar de la mà i la va aixecar».

Tots els homes.

  • Diu que multituds acudien a ell. Tots els homes estan personificats en Job (1ª lectura), que sota el pes del sofriment veu passar els seus dies com una bufada i consumir-se sense alegria i sense esperança. Tots necessitem Jesús. Ho tenim sempre present? Aquests dies la Campanya contra la Fam ens recordarà les necessitats materials de milions de germans nostres. 

2. Un altre aspecte: La gent deia a Jesús: Tots t’estan buscant.

  • Tots –àdhuc sense saber-ho– busquen a Crist. Fins i tot els qui el rebutgen, en el fons el necessiten. Buscar l’alegria, el bé, la justícia… és, en el fons, buscar Crist. Ell és l’únic que pot satisfer tots els anhels del cor humà.
  • De vegades pensem que la gent no té ganes de Jesús, no el busca, no l’interessa. I això ens desanima.
  • No, no és veritat. El cor humà té set de Déu. Sant Agustí ens dirà que el cor humà “està inquiet fins que trobi i reposi en Déu”
  • El cristià, convençut d’això, ha de presentar sense temor Crist als homes, amb obres i paraules. Sant Pau deia: «Ai de mi si no anuncio l’evangeli!». Anunciar l’evangeli és un deure que incumbeix a tot cristià. Tot cristià és (ha de ser) apòstol, un enviat de Crist al món. Podem parlar de Crist a casa i al carrer; als fills, als veïns, als companys de treball… No és tasca només dels sacerdots. I podem fer-ho amb la nostra paraula i amb la nostra vida.
  • Potser la gent demana i necessita miracles per creure. Però el gran miracle que espera la gent, sense saber-ho, és veure que la nostra vida canvia; volen veure que el nostre orgull ha canviat en humilitat, que el nostre egoisme ha canviat en generositat. Si quan sortim de la Missa del diumenge, del contacte amb la paraula de Jesús i amb el cos i la sang de Jesús, ens veu la gent més humils, més alegres, amb més capacitat de perdonar, d’estimar, de servir… estem aleshores evangelitzant. 

3. Finalment: L’oració és la font del cristià.

  • Com Jesús ho feia. Ho hem sentit a l’evangeli. De matinada, Jesús s’apartà de la gent i es posar a pregar. Pregar és l’expressió més bella de la nostra consciència de ser fills de Déu. Jesús sap que tot ho ha rebut del Pare i es lliura totalment al seu amor. La pregària ha de ser també la font de la nostra vida: agraïts a Déu, ens lliurem a la seva voluntat; i per amor a ell, ens lliurem als germans.

Es nota en la meva oració que tinc consciència de ser fill de Déu, com Jesús?

Hem de sentir-nos fills, pregar com a fills, viure com a fills. Exactament com Jesús.

 

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn