Diumenge 3 de Quaresma – cicle B
On es troba la casa de Déu?
L’Atri dels gentils del temple de Jerusalem, del que ens parla l’evangeli d’avui, era el lloc on els venedors i el canvistes de diners es trobaven per la compra de les víctimes i pels diàlegs entre israelites o no israelites. Era un espai on podien apropar-se els que no pertanyien a la fe del poble escollit. S’havia convertit en un lloc de mercadeig i de tripijoc de diners. Jesús no podia suportar aquella situació.
“No convertiu en mercat la casa del meu Pare”: El temple. Jesús, en expulsar els mercaders del temple, no es mou per la ira o venjança sinó pel zel de la casa del Pare.
D’aquesta actuació de Jesús em podem treure uns ensenyaments importants:
· Cal que respectem i estimem el temple, que és el recinte on anem normalment a pregar,a celebrar comunitàriament els misteris cristians; el lloc on expressem i celebrem la nostra fe com a cristians, membres d’una església.
· Aquí en aquest temple ens reunim tots el diumenges per escolar la Paraula de Déu i pregar junts; per carregar les nostres bateries i trobar la força necessària per a la lluita del dia a dia; per experimentar la nostra unió com Església i tots amb Jesús.
· Aquí hi vivim els fets religiosos importants de la nostra vida i de les nostres famílies: els baptismes, la primera comunió, la reconciliació, els casaments, la ordenació dels sacerdots, i el darrer comiat dels nostres difunts.
Però Déu no vol, restar tancat en les quatre parets del temple;
· vol habitar en tots el homes i en el nostre interior.
· Allí hi radica l’Esperit de Déu que ens invita a convertir la nostra vida en una història de glorificació de Déu.
· Cal donar profunditat a la nostra vida, tot prenent consciència de la presència del Senyor en la nostra interioritat.
· El Senyor és aquell que dóna força a la nostra vida: Es tracta d’un “poder superior al de qualsevol home”, com ens ha recordat Sant Pau a la segona lectura.
· Déu, ocupa un lloc important o central en la nostra vida, en el nostre cor?
Recordem:
· Els autèntics temples de Déu no són els edificis, sinó les persones.
· Això ens ha d’ajudar a “mirar amb profunditat” tota persona, sigui la que sigui.
· No podem passar indiferents davant de l’altre.
· En cada expressió humana hi hem de contemplar el rostre humà del Crist; un temple on hi habita el Senyor.
· Cal respectar i ajudar a tota persona en el seu embelliment interior.
· Cadascú de nosaltres, som temple de Déu.
· Possiblement necessitem també de purificació per tal que l’Esperit pugui actuar amb plena llibertat i tota la nostre vida sigui a lloança de Déu.
· Deixem que el Senyor arrabassi “totes les taules dels canvistes”, símbol del pecat, que hi ha en nosaltres i ens permeti ser veritables temples de la Divinitat.
Això no vol dir que els espais de trobada de les comunitats –els temples- no siguin importants. Són necessaris per trobar-nos amb nosaltres, per trobar-nos amb la comunitat i per obrir els nostres cors al doll de salvació que flueix sempre de l’altar.
· Apropem-nos com els cérvols a les fonts de les aigües de salvació.
· “En Vós, Senyor, hi ha la font de la vida”.
Des del fons del nostre temple interior diguem. “Glòria al Pare, al fill i a l’Esperit Sant.”
