Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

23 juny 2018
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

 

 Diumenge 12 ordinari – cicle B

 

Us desitgem bones vacances. Recordeu: allí on us trobeu, participeu a l’Eucaristia…

  • l’amor a Déu no té vacances… com tampoc les temptacions fan vacances…
  • necessitem la força de l’Eucaristia i la trobada dominical amb la Paraula i l’Església.

—————–

Les lectures ens parlen avui de tempestes, ventades

  • Qui no hi veu un símbol dels nostres temps.
    • temps difícils per la humanitat, per l’Església, per cada u de nosaltres…,
    • tempestes de guerres, fam, calamitats…..
    • tempestes d’opinions, desorientacions, de rebel·lió, de dubtes…

 Però sobre tot ens parlen de Déu que és present en la tempesta.

  • De vegades, d’una forma clara -Job- com el Déu que domina les forces de la natura, els núvols, la boira, el mar…
  • Però moltes vegades -massa?- com aquell que dorm -Evangeli- semblaria que no hi és. o que no l’importa la nostra por i problemes del món.

¿Hi és o no hi és? És el crit de molts. Que dubten de la presència de Déu davant les dificultats i problemes de la vida i del món.

Senyor, no veieu que ens enfonsem? És el crit d’altres. No dubten de la presència, però dubten de la providència i de l’amor de Déu.

  • Aquí hi som reflectits molts de nosaltres: dubtem de la providència i amor de Déu.
    • No creiem que Déu governa el nostre món… i que se’n sortirà…
    • No creiem que l’Esperit Sant assisteix l’Església… i que anirà endavant…
    • No creiem que els mals físics i morals que potser tenim a casa i al cor… tenen una missió redemptora i que Déu en traurà un gran bé…
    • I per això tenim por … com els apòstols…

 Jesús va calmar la tempesta.. Es va fer una gran bonança…

  • Però Jesús va reprendre els apòstols: ¿Per què sou tan porucs? ¿Encara nos teniu fe?
  • El més important d’aquell dia no va ser la bonança, sinó l’augment de la fe…

 Sí, podem demanar-li bonança, solucions…, però sobre tot fe.

  • Quan li direm a Déu: Fes el que vulguis de mi… Jo sé que m’estimes.
  • Jo sé que tot serà per a bé.
    • Prosperitat o adversitat: el que vulguis, Senyor…
    • Aplaudiments o persecució: el que vulguis, Senyor…
    • Alegries o sofriments: el que vulguis, Senyor…
  • Però dóna’m fe, molta fe; confiança total, amor.

 A la barca de l’Església, Jesús hi és present.

Sobre el nostre altar, Jesús s’hi fa present.

En les nostres dificultats… Jesús hi és present. I no dorm.

TINGUEM CONFIANÇA!

 

Sant Joan

Cada un dels sants, exemple de tot. Van viure amb plenitud, amb heroïcitat la vida cristiana.

Però cadascun brilla de manera especial. Estels lluminosos, tots diferents.

Sant Joan

1. Parent de Jesús. També nosaltres som família de Jesús. Qui és el meu pare, mare, germà…?

2. Un home de personalitat:

  • no es deixa portar per l’afany de riquesa. Viu austerament en el desert.
  • diu a tothom la veritat: als pobres, als rics, als ignorants, als soldats, als poderosos…
  • sense orgull, sense aprofitar-se de la fama: No sóc el Messies… no sóc digne
  • sense por del que pugui passar. El motiu de la seva mort és haver dit la veritat. Festa d’avui.

Importa avui homes i dones així: amor i servei a la veritat:

  • És més important ser que tenir,
  • la virtut que el diner,
  • el servei que el poder,
  • el treball que la fama.
  • Un home, una dona com cal, són una sort per al món, per a l’Església, família, poble.

Que sant Joan ens concedeixi, cadascú en el seu ambient, professió, família, càrrec…

  • ser persones que estimin la veritat, que la proclamin amb senzillesa, amb valentia
  • i que visquin d’acord amb la veritat.
  • Per molts anys. I que tingueu bona Festa major.

 

No sóc el Messies… no sóc digne

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn