Quan parlem del pa… volem dir el més necessari, el que és imprescindible, important…
- d’altres coses podrem prescindir… del pa, no.
- Aleshores el pa se’ns presenta
com el símbol de tot el que desitgem, necessitem, anhelem..
Jesús se’ns presenta com aquest Pa…
- Només en ell trobem la salvació.
- I en ell la trobem del tot…
- "Jo sóc el Pa baixat del cel…" "Els qui creuen en mi tenen vida eterna"
Que n’és, d’important, la fe! N’hem de donar gràcies a Déu, tots els dies de la vida.
En el baptisme rebérem aquesta fe
- que ens acompanya en la vida i en la mort,
- que dóna sentit a totes les realitats de la nostra existència…
- que ens fa viure en la joia de sentir-nos fills estimats del Pare…
- que, en mig de les tribulacions, ens dóna l’esperança de la vida eterna…
- Una fe, que no és un desentendre’s de la vida terrena, com una droga evasiva…
- És una fe que ens dóna força i coratge per entregar-nos al treball,
- per estimar tothom com a germans que són, per perdonar…
- per fer camí, sense cansar-nos (Elies)
Donem gràcies a Déu per la fe que tenim
Demanem que Déu ens l’augmenti, que no la perdem
que visquem amb coherència amb aquesta fe…
"Jo sóc el Pa baixat del cel"
- Crist és el Pa, Crist és
la Vida.. . - En ell ho hem rebut tot… el que necessitem, el que desitgem…
- Amb la força d’aquest Pa -com Elies- podem seguir fent camí…amb confiança, malgrat totes les dificultats…
Escoltem…:
"Qui menja d’aquest pa, viurà per sempre… Més encara: el Pa que jo us donaré és la meva carn, perquè doni vida al món".
Aquest Pa és l’Eucaristia… i l’Eucaristia és Crist
- que se’ns dóna,
- que ens salva,
- que ens nodreix per a la vida eterna.
Donem sempre gràcies a Déu. Per la fe. Per l’Eucaristia.
"Jo sóc el Pa baixat del cel"
