Diumenge 32 ordinari, cicle B
Dos estils de religiositat
El primer representat pels mestres i professionals de
Generositat dels pobres
L’exemple de la vídua pobra ens parla del valor i la generositat en les coses i en les accions petites: donar un tros de pa, una mica d’aigua, uns cèntims… En realitat, darrere de les coses petites hi pot haver gran virtut: amor, oblit de si, un gran venciment.
La humil oblació de la vídua, "tot el que té per viure". Com la vídua de Sarepta, també aquesta vídua anònima accepta el risc de mort que suposa tota veritable donació. "Aquesta que ho necessitava"… "Ha tirat tot el que tenia per viure".
Les dues viudes han confiat en el Senyor. I fiar-se del Senyor no empobreix. Recordem: “No es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra”. Déu mai es deixa vèncer en generositat.
Els petits detalls estan al nostre abast.
Vèncer la mandra en aixecar-se al matí, esforçar-se per somriure, parlar amb educació i amabilitat, no queixar-se de res ni de ningú, ser puntual, ser ordenat, escoltar, no perdre temps, no participar en una crítica, saber tallar amb certs programes de televisió u ordinador, demanar perdó de cor, dedicar temps a jugar o parlar amb els fills, vèncer capricis, evitar despeses inútils, ser honrat en un negoci, en un examen, en tot…
Per què no provem cada un a fer la llista de coses petites que ens convindria tenir en compte? "NO hi ha virtut més eminent que la de fer senzillament el que s’ha de fer" (Pemán) De Santa Teresina de l’Infant Jesús, es va dir: “No va fer res extraordinari; només va fer extraordinàriament bé les coses mes petites de la vida”. I és una de les més grans santes dels temps moderns.
Uns versos sobre aquest tema. Són d’una poesia titulada “Qué tendrá lo pequeño que a Dios tanto le agrada”
¿Qué tendrá lo pequeño que a Dios tanto le agrada?
Gotitas forman los mares con sus paisajes de plata;
puntitos llenan el cielo en una noche estrellada.
De unos granitos de trigo se hace un Dios en la hostia santa;
Gotitas, puntos, granitos.
¿Qué hay más pequeñito? Nada.
Y ¿qué hay más grande y sublime que el mar con sus olas bravas,
el cielo con sus misterios y Dios a quien nadie alcanza?
Y ¿qué tendrá una sonrisa, una atención prodigada
con algo más de dulzura?, ¿una sencilla palabra?
¿Una acogida fraterna, una escucha sosegada,
una entrega generosa, un dar sin esperar nada?
¿Qué tendrán esos detalles,
que han formado tantos héroes, tantos santos, tantas santas?…
¡Dios valora lo pequeño, los detalles, la constancia,
lo que se hace por los otros, con fe, amor y esperanza!
L’exemple de la vídua pobra ens parla del valor i la generositat en les coses i en les accions petites.
