Diumenge 33 ordinari, cicle B
Abocats a l’eternitat: un cel nou i una terra nova
Davant la mort, gairebé immediata de la “iaia”, un nen de set anys li deia a la seva germaneta més petita que plorava:: “No ploris, és el cicle de la vida”. Potser ho havia sentit; però quina resposta més sàvia. La nostra vida és com un moviment ascendent que arriba al seu punt àlgid i després ja comencem a morir en el moment en que el nostre cos ja es va deteriorant.
El Concili Vaticà II iniciava un els seus documents amb aquestes paraules: Les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps... Això ens recorda la realitat multicolor de la nostra vida. Moments de bonança i de temporals dolents. Moments de primavera i de tardor.
- Hem sentit aquestes paraules: “el sol s’enfosqueix”, “la lluna no fa claror” i “les estrelles trontollen o cauen”. S’enfonsen tantes coses en les que havíem posat la nostra seguretat: les riqueses, les institucions, la professió, la salut, persones que ens envolten… tot és transitori.
- I també hi ha moments en que tot reverdeix, en fulles i flors… Són etapes de la vida que han d’estar il·luminades i guiades per la fe, l’esperança i la caritat.
En arribar a la fi de l’any religiós es bo que pensem en el punt final del nostre cicle personal.
- Per entendre millor el que Jesús ens diu a l’evangeli podem fer referència a l’estació de l’any que estem vivint. Estem avançant a la tardor. Als nostres carrers, cauen les fulles i el arbres queden esquelètics, com si la natura es morís.
- Tots sabem que desprès arribarà la primavera, i naixeran noves fulles i nova vitalitat.
- Encara que la mort és una cosa, un moment segur, no oblidem que es tracta d’una mort aparent, com l’hivern que és preludi de nova primavera.
La mort no té l’última paraula. Esperem i treballem per uns cels nous i una terra nova on imperi la justícia, la misericòrdia i la vida en plenitud. “Joia i festa a desdir a la vostra presència; al vostre costat delícies per sempre” (Salm 15)
- Daniel, a la primera lectura ens deia: Els inscrits en el llibre de la vida ressuscitaran per a la vida eterna.
- Tots som conscients que la vida i totes les realitats materials passen… però el Senyor perdura sempre i viu amb nosaltres. Ell ens promet una vida nova i plena; la llum eterna.
- L’evangeli es portador d’Esperança. Ens parla de la vida amb el Pare, es dir, de
la Casa Paterna i eterna. Les seves paraules “no passaran”. Ell té l’última paraula. - Fem que ressoni en los nostre vides aquella paraula de després de la consagració: Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Podríem fer aquesta pregària:
Senyor, feu que us puguem servir sempre amb el goig a l’ànima en aquest món, perquè la felicitat només és plena i perdurable, quan us servim a Vós, i puguem gaudir-vos eternament a la vostra presència.
