Diumenge 4t de Quaresma, 3 d’abril de 2011
Lectura primera: 1 Sa 16, 1b.6-7.10-13a David és ungit rei d’Israel
Lectura segona: Ef 5, 8-14 Ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il•luminarà
Evangeli: Jn 9, 1-41 Anà a Siloè, s’hi rentà i tornà veient-hi
Reflexió: Reflectim la llum, Jesús.
El cec de naixement ens ajuda a descobrir les diverses etapes per arribar a la fe.
I.- Camins per arribar a la fe.
1.- El primer que ens cal reconèixer es la nostra ceguesa
2.- Després, demanar a Jesús que es compadeixi de nosaltres i ens obri els ulls de la fe, ell que passa cada dia pel costat nostre.
3.- Que ens renti i ens toqui amb la seva sang preciosa. Rentar-se. Un gest petit i ordinari. Ens recorda a Nahaman a qui Eliseu envia a banyar-se set vegades al Jordà. Ens parla del baptisme.
4.- La Il•luminació del cec. Reconeix que és un profeta; un enviat de Déu. I es postrà davant Jesús, el Salvador.
5.- Caminar amb Ell i escoltar les paraules de vida que surten dels seus llavis i fer-ne aliment de vida.
Si vivim en el Senyor som de la llum i donarem el fruits de tota mena de bondat, de justícia i de veritat (St. Pau). És a dir, donarem un testimoni valent de Crist.
La nostra missió: reflectir la llum del Crist
II.- Hi ha dues classes de ceguesa: la dels ulls i la del cor.
Hi ha dues classes de tenebres: l’exterior i la interior.
En una ocasió, a l’anar a entrar a la catedral de Barcelona un bisbe amb fama de santedat, i fins i tot de miracles, un cec li va demanar que es compadís d’ell. Ell li va dir: Fill meu, tu no tens la llum dels ulls, però tens la llum de la fe. Hi ha molts que tenen la llum dels ulls, però no tenen la llum de la fe. Això és molt pitjor. En comparació, tu ets un afortunat.
A la primera lectura, de passada que se’ns narra l’elecció de David, se’ns ha donat un principi molt important: La mirada de Déu no és com la mirada de l’home, ja que l’home mira les aparences, però el Senyor mira el cor .
La fe és tenir aquesta profunda mirada de Déu sobre persones i esdeveniments i sobre els grans misteris de la Revelació.
A l’evangeli hem escoltat la curació del cec de naixement.
Tot curant els ulls, Jesús li va obrir els ulls de la fe: – Creus en el Fill de l’home? Ell va contestar: – I qui és, Senyor, perquè creure? Jesús li diu: -Ja l’has vist: el mateix que parla amb tu. Ell va dir: -Crec, Senyor. I es prosternà.
Aquest acte de fe posa en evidència que ja està il•luminat per Jesús. Jesús dirà en un altre moment: Jo sóc la llum del món, diu el Senyor; qui em segueix tindrà la llum de la vida.
III.- L’abast transformant d’aquesta llum.
Anem a comprendre una mica més l’abast transformant d’aquesta llum. Fixeu-vos el que hem escoltat en la segona lectura: En un altre temps éreu tenebres, ara sou llum en el Senyor. Camineu com a fills de la llum -tota bondat, justícia i veritat són fruit de la llum-, buscant el que agrada al Senyor, sense prendre part en les obres estèrils de les tenebres, sinó més aviat posant-les en evidència.
Ens ha donat un botó de mostra de les obres de la llum: tota bondat, justícia i veritat són fruit de la llum. Bondat, justícia i veritat. Quin resum de la santedat!
Les obres de les tenebres són els pecats i, sobretot, les arrels dels pecat
IV.- Pregària d’un himne litúrgic:
“Tú que diste vista al ciego
i a Nicodemo también,
filtra en mis secas pupìlas
dos gotas frescas de fe”.
Ajuda’ns a veure’t
