Diumenge 30 ordinari. cicle C
La paràbola de Jesús és… per a nosaltres, que de vegades ens considerem justos i menyspreem els altres. La paràbola ens mostra quines són les preferències de Jesús.
1. El fariseu orgullós.
- L’orgull està sempre a la rel de tot pecat. Moltes maneres de disfressar-se.
- Sembla que dóna gràcies a Déu… En realitat és una lloança a sí mateix.
- El que deia potser era veritat. Jesús no diu que no fos veritat.
- Però… la seva actitud orgullosa vicia totes les seves obres, bones de per si.
La nostra confiança no pot fonamentar-se en nosaltres mateixos.
- La bondat que puguem tenir -bones obres, qualitats, venen de Déu.
- D’Ell és el mèrit…. A Ell li pertoca la glòria…
- Si venim a la celebració de l’Eucaristia (és un do de Déu)… no podem per això jutjar o menysprear els qui no hi venen…
- Si som honestos en els negocis i en la vida familiar (potser de vegades…???) és un do de Déu… No podem per això criticar el que fan els altres o la seva situació irregular.
- Per altra banda, qui sap el que hi havia dins el cor d’aquell fariseu.
- Només és just aquell que Déu el declara just.
- I a ell certament no el va lloar Jesús.
2. El publicà, pecador i humil.
- Quin canvi. I
com el descriu Jesús. Amb quina bondat i apreci en parla. - No gosava aixecar el ulls ni avançar-se en el temple.
- "Déu meu… apiadeu-vos de mi… Sóc un pecador".
- Per a ell, Déu és Déu… i ell… un pecador.
I què som cada u de nosaltres?
Doncs bé, reconèixer com som, això ja és un do de Déu… és l’inici de la salvació.
Aquesta humilitat és la veritat, la sinceritat… I la veritat sempre allibera, salva.
- Perquè és veritat que som pecadors:
- que els set vicis capitals nien, d’una manera u altra, en el nostre cor.
- Només cal que siguem sincers…
com el publicà. - Però ens costa de ser sincers… Trobem excusa… explicacions…
- Ens costa de dir: "Sóc un pecador".
- Per això també ens costa confessar-nos amb humilitat.
De totes maneres, l’actitud humil aconsegueix el perdó i la justificació de Déu.
Aquesta ha d’estar l’actitud el cristià, la nostra, especialment dels qui més freqüentment venim…
Aquesta actitud d’humilitat, de respecte als altres, de no jutjar-los…obrirà l’església als allunyats, que potser de vegades ho són per l’actitud nostra de crítica despectiva, judicativa…Que tothom se senti acollit, comprés, estimat.
I això només ho poden i saben fer els humils… que s’han sentit perdonats, estimats i compresos per Déu.
L’actitud d’humilitat, de respecte als altres, de no jutjar-los…obrirà l’església als allunyats
