Diumenge 32 Ordinari cicle C
La certesa de la resurrecció
1.- Introducció
El tema d’aquest diumenge està en relació amb el final de l’any litúrgic, ja que ens queden només dos diumenges per iniciar l’Advent.
2 .- Què ens diu la paraula de Déu?
- El llibre dels Macabeus ens recorda la resposta d’un del set fills: “Val la pena morir a mans dels homes quan s’espera que Déu mateix ens ressuscitarà”.
- Sant Pau, demana als cristians que es mantinguin ferms, enmig de les persecucions i ambient pagà.
- I a l’Evangeli, Jesús ens dóna una visió de Jesús sobre la vida futura: ”I que ressusciten els morts, el mateix Moisès ho indica en l’episodi de la bardissa, quan diu que el Senyor: «Déu d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob», no és Déu de morts, sinó de vius: perquè per a ell tots estan vius”.
3 .- Comentaris
- També avui n’hi ha molts que, com els saduceus, no creuen en la resurrecció, o creuen amb una fe molt feble, que no serveix per fer d’aquesta certesa l’eix de la vida, i per això queden atrapats per les coses d’aquest món.
- El distintiu dels cristians és la nostra fe viscuda en l’amor; es tradueix en esperança, il•lumina la vida terrenal i esclareix la vida eterna:
- Jesús ens obre nous horitzons i molt lluminosos. No sabem com serà la nova vida; sols sabem que serà molt diferent de la que vivim en aquesta vida.
- Creiem fermament que el destí que Déu ens prepara és la vida, no la mort. En aquesta vida, encara que sigui molt important, estem de pas, com a pelegrins cap a la pàtria definitiva:
- “Este mundo es el camino / para el otro, que es morada sin pesar/ mas cumple tener buen tino / para andar esta jornada sin errar”. (J. Manrique)
- Pensar en l’altra vida és de persones sensates. Som un poble en marxa.
- Quan naixem, portem darrere l’Amor de Déu i tenim una vida per davant que s’ha de construir; i quan ens n’anem d’aquest món, tenim darrere la nostra vida i tenim davant tot l’Amor de Déu que ens estima i que ens vol fer feliços per sempre.
4 .- Eucaristia, aliment de vida eterna
La nostra fe i la nostra participació activa en l’Eucaristia, són, segons el mateix Crist, penyora i pregustació d’aquesta vida definitiva: "Qui em menja, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia". Per això sant Ignasi d’Antioquia definia amb encert el pa eucarístic com: "Fàrmac d’immortalitat i antídot contra la mort".
5.- Pregària del final de Credo
"Crec en la resurrecció dels morts i en la vida eterna".
El destí que Déu ens prepara és la vida.
