Diumenge 23 ordinari – cicle A
Les lectures d’avui ens parlen
·         d’un bé extraordinari que ens hem de fer els uns als altres;
·         d’una manifestació de l’amor que ens devem.
·         És la correcció fraternal: avisar, corregir, amonestar.
És necessari que les persones que ens estimen ens facin aquest servei.
·         encara que de vegades ens molesti,
·         encara que sigui difícil i ens reporti potser alguna injúria, alguna resposta…. (Primera Lectura)
Advertir és un deure sagrat: 
·         dels mossens, dels pares, educadors, de tot aquell que veu el mal que pot venir d’una actuació…
·         Advertir, corregir…. és una manifestació d’amor veritable.
Però, amb quin esperit ho hem de fer? amb quina actitud, quan i com?
·         Moguts per l’amor
·         no per l’enveja, o el nerviosisme, o la indignació, o el rancor, o la crítica…
·         perquè no m’agrada la forma de ser de l’altre… Moguts per l’amor.
Una correcció així (entre esposos, pares, germans…)
·         és pacient; no té pressa, ni per fer-la, ni perquè l’altre reaccioni de seguida;
·         és amorosa, cercant el moment, la paraula, el gest oportuns…
·         és humil; reconeix que també ell falta en moltes coses..
·         és comprensiva…. sap que costa canviar…
·         no és exigent, sinó que proposa…
·         és confiada, espera sempre…
·         Una correcció així és un do de Déu, fa un bé extraordinari.
Corregir –(l’Evangeli d’avui)- és un deure sagrat. No ens el podem estalviar, no podem abdicar. (pares, esposos, polítics, mestres…).
Mirem de fer-ho amb l’actitud amb què Jesús ho feia amb els apòstols, amb els pecadors…).
Que Maria ens ho ensenyi i ens ajudi a fer-ho bé.

Corregir és un deure sagrat. Mirem de fer-ho amb l’actitud de Jesús.
 
								






 
								





