Diumenge de la Pentecosta 12 de juny de 2011
Lectura primera: Ac 2, 1-11 Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se
Lectura segona: 1Co 12, 3b-7.12-13 Tots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos
Evangeli: Jn 20, 19-23: Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Rebeu l’Esperit Sant
1.- Avui és la plenitud de la Pasqua. Avui es va comunicar als apòstols el do més gran que hem rebut de Déu: l’Esperit Sant. Avui va néixer l’Església.
2.- Qui és l’Esperit Sant?
És la tercera persona de la Santíssima Trinitat, que Crist vessà sobre els apòstols i l’Església el dia de la Pentecosta. Els apòstols es reuniren al cenacle, amb Maria, la mare de Jesús, per pregar, per demanar la vinguda de l’Esperit Sant.
“Si vaig al cel, és per enviar-vos l’Esperit Sant. Us convé que me’n vagi. L’Esperit Sant que us enviaré us enfortirà, us farà entendre tot el que jo us he ensenyat, i us guiarà a la veritat sencera. Ell habitarà en vosaltres, us omplirà dels seus dons; serà el vostre advocat, el Vostre consolador”
És l’ànima del Cristià i de l’Església.
Ens recorda Sant Pau a la segona lectura d’avui:
El Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. L’Esperit Sant, Déu com el Pare i el Fill, té una missió imprescindible en el cristià i en l’Església.
Sense l’Esperit Sant no podem res. Som com un cos sense ànima. Sense l’assistència de l’Esperit Sant, l’Església faria temps que hauria deixat d’existir. L’Esperit Sant és l’ànima de l’Església.
L’Esperit -ho recordàvem durant tota la setmana a les pregàries de l’Eucaristia-, és:
- el foc que escalfa el cors,
- el vent impetuós que tot ho renova,
- el pare dels pobres,
- el consol dels qui estan tristos,
- la font de l’alegria més fonda,
Ell crema el pecat i els desitjos dolents, ens dóna força per vèncer les temptacions, la covardia, la debilitat.
Ens fa valents. Ens farà valents per donar testimoni de Jesús en els nostres ambients, per ser coherents i fidels enmig de tota dificultat.
Ell que és l’Amor, ens dóna el seu do més gran, que és la caritat, l’amor autèntic.
3.- Pregària: .
Convençuts, doncs, de la necessitat que tenim, i confiats en la paraula de Jesús, demanem que davalli sobre nosaltres i l’Església el que Jesús mateix ens ha promès:
Veniu, Esperit Sant.
Que l’Esperit Sant mogui l’Església
