Diumenge 11è de durant l’any, 13 de juny de 2010
Primera lectura (2Sa, 12, 7-13) “David, el Senyor posa per alt el teu pecat: no moriràs”.
Segona lectura: (Gal.2,16-21) “La vida que ara visc ja no és meva. És Crist que viu en mi”
Evangeli: (Lc 7, 36-8,3): “Has vist que aquesta dona estima molt, i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats”
Reflexió
I. En les lectures d’avui ressalta un tema: el pecat.
Qualsevol tema s’entén millor si, al costat de la doctrina, podem veure fets pràctics. Així succeeix avui:
El pecat del rei David, que en narra la primera lectura (adulteri i homicidi); a l’ evangeli, una dona pecadora.
Després del pecat, sobretot si es tracta de pecats acostumats, la consciència actua amb poca força.
II. Fa falta alguna cosa o algú que remogui aquesta consciència.
En el pecat de David va ser el profeta Natan (li va explicar una història que li va despertar la consciència). Quedem-nos amb aquestes paraules finals, que són com una definició de pecat:
"Per què has menyspreat tu la paraula del Senyor, fent el que a ell li sembla malament?"
En el cas de la dona de l’evangeli el que li va remoure la consciència va ser la persona i la doctrina de Jesús.
Tenim nosaltres consciència de pecat? Quins mitjans utilitza Déu per remoure-la? Com aprofitem aquestes crides de Déu?
III. Després de la sacsejada de la consciència la reacció noble és el penediment sincer, que anomenem conversió, i que porta a demanar perdó i a canviar la vida.
David va dir: “He pecat contra el Senyor”.
En el salm hem repetit: "Perdoneu, Senyor, la meva culpa i el meu pecat".
La dona de l’evangeli, més que amb paraules, ho va fer amb fets: anà amb un ampolla de perfum, i, col•locant-se darrere, amb els seus peus, i tot plorant, es va posar a regar-li els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els seus cabells , els cobria de petons i els hi ungia amb el perfum.
Arribem nosaltres al penediment sincer, a la conversió, expressada amb paraules i obres?
IV. Davant el penediment sincer el cor de Déu no resisteix, no es fa esperar:
Natan diu a David: "Doncs el Senyor perdona el teu pecat."
Jesús diu a la dona: "Els teus pecats estan perdonats". I ho comenta així: "eren molts els pecats que li han estat perdonats, perquè té molt d’amor, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant d’amor".
Té tot això alguna cosa a veure amb el sagrament de la confessió? El valorem? Com i quan el celebrem?
V. I quin és l’efecte del perdó:
1 – Immediatament: el goig i la pau:
“Feliç el que està absolt de la seva culpa, feliç l’home a qui el Senyor no li apunta el delicte”. (Salm).
2 – Però de seguida també: una vida nova. Sant Pau, el gran convertit, ho va expressar amb aquestes paraules que hem escoltat en la segona lectura: "Visc jo, però no sóc jo, és Crist qui viu en mi".
Un altre exemple que portava el final de l’evangeli: "l’acompanyaven… algunes dones que ell havia curat de mals esperits i malalties: Maria Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis… i moltes altres que li ajudaven amb els seus béns".
Tenim alguna experiència del que estic dient?
VI. Pregària:
Oh Déu, fortalesa dels qui esperen en Vós, acolliu les¡nostres súpliques, i ja que sense vós no pot res la nostra feblesa, auxilieu-nos sempre amb la vostra gràcia, perquè, complint els vostres manaments, us siguin plaents les nostres intencions i les nostres obres.
