Diumenge 15è Ordinari, 10 de juliol de 2011
Reflexió: “Deu-nos un cor obert a la Paraula
1.- Reflexió inicial.
La crisi de que pateix l’Església i el nostre món, pot ser superada? No són vans el nostres esforços? La indiferència general i el relativisme, no arribarà a triomfar?
És aquí on cal submergir-nos de nou en el optimisme seré de l’Evangeli.
Hem començat la Novena de la Mare de Déu del Carme. Una nova oportunitat per a la sembra en la nostra parròquia. El fil conductor de la mateixa serà l’escolta i la meditació del Magníficat. Amb Maria cantem un càntic nou. El de la lloança al Déu totpoderós que exalça els humils i enderroca el poderosos i superbs. El càntic que ens convida a obrir-nos a Déu amb un cor humil i a sumar-nos al grup dels que escolten la Paraula i esperen l’establiment del Regne.
2.- L’evangeli ens parla de la sembra; la paràbola del sembrador.
Déu sembra en nosaltres la llum de la seva veritat mitjançant la seva Paraula, perquè germini i doni fruit:
Així serà la meva paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda. (1 ª lectura)
Si no dóna fruit, no és per culpa de la llavor, sinó dels nostres cors: Tot sembrant, una part va caure a la vora del camí. Una part caigué en un terreny rocós. Una part caigué enmig dels cards. La resta va caure en terra bona. (Evangeli)
3. Una llavor concreta.
Tot el que acabo de dir-vos serveix d’introducció per fixar-nos ara en una llavor concreta que Déu ha sembrat avui en els nostres cors en la segona lectura. Ha dit sant Pau:
Considero que els treballs del món present no són res comparats amb la glòria que un dia se’ns revelarà. Aquesta és la llavor que voldria que avui caigués en la terra bona dels nostres cors i donés fruit.
4. Què vol dir aquesta frase i quin fruit s’ha de produir en nosaltres.
Certament en aquesta vida abunden els treballs i els patiments, de vegades molt durs i molt llargs.
Però sant Pau ens diu que no hi ha comparació entre el que ara ens toca passar i la glòria i felicitat que un dia se’ns manifestarà. Així ho han entès els sants, que sovint van passar per moments molt difícils. El mateix sant Pau diu això després d’explicar una llarga llista de sofriments pels que ell va haver de passar. Això dóna especial força a les seves paraules: ‘Considero que els treballs d’ara no pesen el que la glòria que un dia se’ns descobrirà.’ En un altre lloc diu que: ‘s’ha de passar molt per entrar al Regne del cel.’
Ens convé pensar-ho així sobretot quan ens arribin aquests treballs, penes, malalties, contratemps i dificultat de tota mena. Sant Joan d’Àvila ho diu amb aquestes paraules: Barat comprem el cel, encara que de vegades ens sembli car. Quan arribarem al cel, ens semblarà poc tot el que hem passat per assolir-lo. Això ens ajudarà a no estranyar-nos, ni queixar-nos i ni rebel•lar-nos
5.- Demanem a Déu que aquesta llum de la seva veritat ens il•lumini als que de vegades pensem d’una altra manera perquè puguem tornar al seu camí, perquè deixem la manera de pensar i viure impròpia de cristians i en tot pensem i actuem amb els criteris de Crist.
Oh Déu, que feu veure als esgarriats la llum de la vostra veritat perquè puguin tornar al bon camí; concediu a tots els cristians rebutjar el que és indigne d’aquest nom, i seguir el que li escau.(oració inicial de la missa).
Amarats de la Paraula florim. No siguem impermeables.
