Diumenge 3 de quaresma – cicle A
Pàgina preciosa de l’evangeli: l’encontre i diàleg de Jesús amb la samaritana.
· Jesús trenca tots els motlles i costums del temps respecte a la valoració i promoció de la dona: Jesús parla amb ella, i a soles, la valora, l’acull i la converteix en un apòstol.
· Mai ningú ha valorat tant la dona com Jesús ho fa en totes les pàgines de l’evangeli.
· Per altra banda, avui es valora molt la vida….. (encara que no sempre).
· Moviments pro vida… Ecologia…
Doncs bé:
· Hi ha una vida, una altra vida, superior, que ennobleix incalculablement la vida natural.
· Aquesta “altra” vida és el gran do de Déu… Deia Jesús: “Jo he vingut a que tingueu vida i la tingueu a desdir”.
· És la gràcia de Déu. És la vida de Déu en nosaltres.
· Jesús donarà la vida per a que tinguem aquesta vida que ens porta.
· Els màrtirs -d’ahir i d’avui- no han dubtat en perdre la vida…per conservar “la vida”.
· Déu sap que tenim set -potser sense adonar-nos-en- d’aquesta vida…
· Es compara amb la set dels israelites en aquells quaranta anys pel desert…
· Déu els va donar aigua de la roca: era una figura, un símbol de l’autèntica roca, “Crist”, i de l’autèntica aigua: la vida de la gràcia, la vida que ens infon el Baptisme.
· La gràcia que ens fa fills de Déu,
· que ens introdueix en la vida de la Trinitat, família de Déu,
· que és la llum i la força, que ens fa més plenament homes
· que és com una font dins nostre que brolla constantment i que ens omple de pau, de joia, d’amor…
· La gràcia, que és el mateix Esperit Sant, el do de Déu, que Déu ha vessat en els nostres cors.
Què preciosa l’actitud de Jesús i el diàleg.
· Jesús demana aigua… perquè vol donar-li’n una altra.
· La dona sembla que té set d’aigua. En realitat té set -amagada- d’una altra aigua
· Està insatisfeta. Ha buscat l’aigua de la felicitat en basses brutes…
· Jesús li vol donar una aigua que brolli sempre dintre seu.
· “El mon tecnològic – deia Pau VI- multiplica les ocasions de plaer, però no pot produir l’alegria, que té una font interior.”
“Si sabessis qui et demana aigua, tu li pregaries i ell et donaria….aigua viva”
· Això exigeix obrir el cor…. sinceritat de vida… La samaritana té por d’obrir-se…
· Però quan s’ha obert, Jesús se li presenta com el Messies, el Salvador, el qui perdona i ofereix l’autèntica pau.
· Tant de bo que nosaltres, en aquests dies de quaresma, amb sinceritat de cor, sapiguem obrir-nos a la gràcia del perdó, al sagrament de la penitència…
· La trobada amb Jesús (oració, eucaristia, penitència…) és sempre font de vida.
“Si sabessis qui et demana aigua, tu li pregaries i ell et donaria… aigua viva”
