Diumenge 23è Ordinari, 4 de setembre de 2011
Reflexió: "Si el teu germà peca…"
A.- Cal despertar la consciència: Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor. No enduriu els vostres cors.
El Papa Benet XVI en les Jornades Mundials de la Joventut ens deia: "Molts joves han sentit la veu del Déu, potser com un lleu remor, que els ha impulsat a buscar-lo més diligentment. Aquest descobriment del Déu viu encoratja els joves i obre els seus ulls als desafiaments del món en què viuen, amb les seves possibilitats i limitacions. Veuen la superficialitat, el consumisme i l’hedonisme imperants, tanta banalitat a l’hora de viure la sexualitat, tanta insolidaritat, tanta corrupció ". I en un altre discurs ens deia "es constata una mena de "eclipsi de Déu", una certa amnèsia, més encara un veritable rebuig del cristianisme i una negació del tresor de la fe rebuda".
Possiblement molts joves hagin despertat d’aquesta realitat envoltant en el despertador de les Jornades. I nosaltres? Possiblement ens mantenim sense advertir-ho i sense fer-nos-en problema.
B.- Ens calen uns despertadors de la nostra consciència dormida
1.- El gran despertador és Jesús. Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no camina a les fosques… Alguns teòlegs pensen que el futur del cristianisme a occident dependrà en bona part del naixement o el vigor de petits grups de creients que, atrets per Jesús, es reuneixin al voltant de l’evangeli.
2.- En el seu nom, també li toca actuar a l’Església, com a sentinella de l’amor.
A tu, fill d’home, escoltem a la primera lectura, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel; quan escoltis la paraula dels meus llavis, els has d’advertir de part meva…
3.- Un altre gran mitjà per a despertar la consciència ens ho ha recordat l’evangeli: Es tracta de la correcció fraterna.”Si el teu germà peca…” Què cal fer?
Tots vivim en comunitat. Les persones que ens envolten nos són perfectes y fan coses incorrectes.
N’hi ha que davant d’aquests defectes reaccionen criticant i gaudeixen descobrint els defectes del altres.
D’altres potser no critiquen, però se’n desentenen: “Que s’espavilin”, “és problema seu”… És la repetició de l’actitud de Caín: ”és que jo sóc el guardià del meu germà?”
Jesús ens parla “d’anar a trobar-lo i parlant-ne entre els dos”: un diàleg sincer i amistós. Correcció, però feta des de l’estimació, amb tendresa, de cor a cor, com a un germà i partint de la humilitat, perquè jo també fallo i sóc pecador.
I l’objectiu: “guanyar-se un germà”.
No oblidem que l’amor sempre facilita les coses.
C.- Pregària: Feu, Senyor, que tots el qui mengem del mateix pa tinguem un sol cor i una sola ànima.
Tu ets entre nosaltres
