Diumenge 24è Ordinari, 1 de setembre de 2011
Reflexió: Cal perdonar?… Perdó sense mesura.
1.- Hi ha dues realitats que no es poden oblidar i les hem de tenir sempre presents:
- Que la persona està feta per a viure en comunitat i en convivència
- Que la convivència comporta, entre moltes alegries, també friccions i ofenses.
2.- La realitat quotidiana.
La primera lectura ens parla de comportaments humans que, per desgràcia i per a la nostra vergonya, són molt freqüents fins i tot entre nosaltres: furor, còlera, venjança, rancúnia.
Tots coneixem persones que no es parlen: veïns, companys de feina, membres de la mateixa família o comunitat. Hi ha molt ressentiment, venjança… fins i tot podríem dir que vivim una espiral de violència
Se’ns convida a trencar la cadena del mal que s’origina amb el pecat, amb qualsevol pecat.
Us explico una història: Un important empresari va cridar el director de la seva empresa, perquè estava enfadat en aquest moment. El director va arribar a casa i va cridar la seva dona, perquè ella estava gastant massa diners. La seva dona, nerviosa, va cridar a l’empleada perquè va trencar un plat. L’empleada, enfadada, va donar una puntada de peu al gos perquè gairebé la va fer caure. El gos, ofès, va sortir corrent i va mossegar a una senyora que passava pel carrer. Aquesta senyora va tenir que anar l’hospital per posar-se la vacuna i que li curessin la ferida, i va cridar el jove metge, perquè li va fer mal la injecció. El jove metge, també nerviós i cansat, va arribar a casa i va cridar a la seva mare, perquè el menjar no era del seu grat. La seva mare, un doll d’amor i perdó, va acaronar els cabells dient-li: -"Fill estimat, prometo que demà faré el teu menjar preferit. Tu treballes molt, estàs cansat i has de dormir bé i descansar. Vaig a canviar els llençols del teu llit per altres de ben nets, perquè puguis descansar en pau. Demà et sentiràs millor". En aquest moment, es va interrompre el cercle de l’odi, perquè va xocar amb la tolerància, la dolçor, el perdó i l’amor.
3.- Quina és la nostra reacció?
A l’Evangeli, Jesús ens recorda que hem de perdonar i que el gran motiu que tenim per perdonar és que Déu ens ha perdonat a nosaltres infinitament més i que el nostre perdó ha de ser "de cor". Necessitem paciència amb els defectes del proïsme, perquè Déu i els altres la tenen amb nosaltres.
Hem d’alliberar-nos d’aquestes actituds, que són incompatibles amb la condició d’“humans”. Si em sento distanciat d’algú caldria que m’hi reconciliés. Seria un acte de llibertat interior. El perdó es una font de llibertat interior i de pau. Estar irritat consumeix moltes energies i manté una inquietud permanent.
A més, com a "creients", és increïble la possibilitat que Déu ens ofereix de semblar-nos a Ell: el Senyor és “ric en misericòrdia i perdó”. Si no perdonem, no serem perdonats per Déu. Perdona el teu proïsme, i Déu et perdonarà els pecats quan ho demanis. Com pot un home que s’irrita contra un altre demanar el perdó al Senyor? El Senyor ens perdona a nosaltres infinitament més.
-Quantes vegades hauré de perdonar el meu germà… “set vegades”? -“No et dic set vegades, sinó setanta vegades set”. És a dir, sempre.
4.- Crist, especialista del perdó
Jesús va morí perdonant. Meditem constantment les paraules de Jesús a la creu: Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan.
Tinguem molt present aquesta petició del Parenostre: Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors. I tractem de viure-ho en les petites ofenses que rebem i en les grans.
Amb la gràcia de Déu i per amor a ell podem perdonar tot, sempre i a tots.
Amor total, perdó sense mesura, espera persistent, misericòrdia sense límits, bondat inesgotable, recerca incansable, mirada compassiva, disculpa amorosa, l’abraçada sense retrets, la festa improvisada, la joia desbordant… aquest és el llenguatge de l’evangeli.
L’Església és l’estança on el perdó de Déu és donat als homes.
El proper 14 de setembre, l’Església celebra la festa de l’exaltació de la Santa Creu i el 15, la memòria de la Mare de Déu dels Dolors. Maria va haver de patir i presenciar la injusta i terrible mort del seu fill. Que ella ens ajudi a perdonar sempre, veient en el perdó la font per l’amor.
5.- Pregària: “Perdoneu, Senyor, les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors”.
Creem una cadena de perdó
