Diumenge 27è de durant l’any, 2 d’octubre de 2011
Reflexió: La vinya del Senyor de l’univers
1.- El que fa el Senyor per la seva vinya
Avui Jesús en l’evangeli ens dóna una paràbola que és un compendi de la història de la salvació. El fill és llançat de la vinya, li serà pres el regne i el donarà a un poble que produeixi fruits bons.
L’accent de la paràbola -sobretot a la llum de la cançó de la vinya que llegim en la primera lectura- està posat en l’amor gratuït de Déu per la seva vinya. Com estima i afalaga el Senyor la seva vinya!: la cava, la neteja de pedres, hi planta els millors ceps, la volta d’una tanca… Totes aquestes accions són expressions que indiquen la cura delicada i amorosa que Déu ha tingut envers el seu poble i cada un de nosaltres; i el desamor pertinaç del seu poble i la collita de raïms agres. Per adonar-nos-en cal parar-nos a contemplar tota la història de la salvació i la història de la vida de cadascú: com Déu s’ha bolcat sobre nosaltres amb un amor sobreabundant. D’aquí el crit dolgut del cor de Déu: «Què més podia fer per ella que no hagi fet?»
2.- Gran decepció de Déu per la seva vinya
Déu ha invertit molt en mi. Sobretot m’ha estimat molt. Què més podia fer per mi?
Davant tant amor s’entén millor la gravetat de la falta de resposta. Déu ens ha arrendat la vinya, l’ha posat a les nostres mans fent aliança amb nosaltres. I heus aquí l’absurd del pecat: aquesta vinya cuidada amb tanta cura per part de Déu no dóna el fruit que li correspon. Ni a nivell personal i ni comunitari: en el nostre esperit, en la família i en la propietat, en l’economia i els impostos, en la política i l’administració pública, en els problemes laborals i en el medi ambient, en els drets humans i en l’alliberament integral, en la justícia i la pau.
Necessitem una Església i una societat noves que produeixin fruits d’humanitat i fraternitat, i no els raïms agres de l’egoisme en les seves manifestacions d’opressió del més dèbil, rivalitat agressiva, competència deslleial, intolerància i violència.
3.- La mala voluntat dels vinyaters
Però el pitjor, el que realment és monstruós, és que els vinyaters es prenen la vinya per seva, menyspreant l’amo. Això és el que passa en tot pecat: enlloc de viure com a fill, rebent-ho tot de Déu, en dependència d’Ell, el que peca se sent amo, disposant dels dons de Déu al seu caprici, fins al punt de posar-se a si mateix en el lloc de Déu. Heus aquí la gravetat de tot pecat. Per això també se’ns dirigeix a nosaltres l’amenaça de Jesús de treure’ns la vinya i lliurar-la a altres que donin fruit.
4.- Pregària: Avui celebrem la festa de la Verge Blanca, la dona que donà fruit abundós, la plena de gràcia. Que ella intercedeixi per nosaltres i pregui en nosaltres.
Et donem gràcies, Senyor, perquè ens vareu triar com a poble vostre i vinya que cuideu amb tendresa. Feu que la saba de la vinya de Crist fecundi els nostres cors perquè donem fruit abundant per al vostre Regne i no raïms agres.
Sense Jesús tot s’enfonsa.
