Diumenge segon d’Advent, 4 de desembre de 2011
Reflexió: Advent… obrim una ruta al Senyor!
1.- Aplaneu un camí al Senyor
Comencem amb alguna cosa que tots hem vist: arreglar una carretera comarcal o fer una autovia: A la primera lectura hem sentit: "S’alçaran les fondalades i s¡abaixaran les muntanyes, la serralada es tornarà una plana i el terreny escabrós serà una vall. A la carretera: treuen corbes, fan ponts, rebaixen turons, construeixen túnels, tot perquè sigui el més recte i plana possible. Si mireu un mapa de carreteres de fa uns anys i un altre actual, veureu com ha canviat. D’altra banda, sabem que després cal anar fent el manteniment, perquè en cas contrari, aviat tornarien a estar malament.
A les nostres vides cal fer una cosa semblant. Les lectures d’avui ens diuen que hem de treure obstacles per facilitar que Déu arribi a nosaltres, al nostre cor; moltes vegades li barrem el pas. Hem sentit: "Obriu una ruta al Senyor". Ens ho ha dit el profeta Isaïes i ens ho ha repetit Joan Baptista en l’evangeli. És el que anomenem conversió; és l’afany del Senyor per acostar-se a nosaltres, per entrar dins de nosaltres mateixos.. "Joan batejava en el desert: predicava que es convertissin i es bategessin, per al perdó dels pecats." (Evangeli). També a la 2 ª lectura hem sentit aquesta paraula: "Perquè Déu no vol que ningú es perdi sinó que tots arribin a convertir-se".
2. I això de preparar el camí, “convertir-se”, què significa i cóm es fa?
És una cosa tan senzilla com treure el que ens sobra i posar el que ens falta. És com canviar de direcció i girar en rodó. De manera resumida podríem dir ens sobren els set pecats capitals, que tenen com a tronc l’egoisme, i ens falten les virtuts contràries.
Hem d’arrencar supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i mandra, i hem de posar humilitat, generositat, castedat, domini de si, paciència, caritat, diligència.
Treure, és penedir-se. Fruit del penediment sincer busquem el perdó de Déu Aquest temps d’Advent és un temps propici per descobrir què em va apropant i què em va apartant del Senyor. És un bon moment per acostar-nos a rebre el sagrament de la penitència o confessió. Una bona confessió és la millor manera de celebrar un autèntic advent, de preparar el camí al Senyor. Si us costa trobar matèria de confessió, a més re revisar els manaments de la llei de Déu i de l’Església, feu un bon repàs dels pecats capitals.
3. Equipem-nos amb les armes dels bones obres.
Perquè això no es quedi en paraules, cal concretar un propòsit, un punt pràctic de millora o de rebuig. Si no concretem en alguna cosa la nostra conversió, no passarà mai d’uns desitjos que s’emporta el vent. Aquí van uns suggeriments per a nosaltres, la gent gran, com a complement d’una bona confessió, de la qual no hauríem dispensar.
Us assenyalo dos punts:
- Fer les despeses d’aquests dies amb certa austeritat, i no només perquè estem en temps de crisi,perquè puguem donar amb generositat a als menys afavorits o a les organitzacions que els atenen
- En segon lloc evitar les crítiques i tot el que pugui fer patir als altres
Podem pensar un moment com vèncer el mal i demanem al Senyor un cor pacificador i un cara riallera.
Us recordem: “Obriu una ruta al Senyor”, és a dir, convertiu-vos. “Obrim rutes i aplanem camins” en el nostre món
4.- Pregària: Senyor, feu que les preocupacions de les coses terrenes no ens impedeixin de córrer al encontre del vostre Fill que s’acosta per entrar de ple a la nostra vida, fins arribar al nucli on es prenen les decisions fonamentals de la vida
Prepara el camí i camina.
