Diumenge quart d’Advent, 18 de desembre de 2011
Reflexió: “Renovem el nostre cor, com Maria”
1.- La figura protagonista d’aquest diumenge és Maria. A les portes del Nadal l’Evangeli ens invita a entrar, a poc a poc, a d’interioritat de Maria on rep la visita de l’Esperit Sant i l’emplena de gràcia. Un designi, ens dirà sant Pau, amagat en el silenci dels segles. Es tracta de mirar-la, contemplar-la, admirar-la. I, sobretot, imitar-la. Imitar les seves actituds.
Les actituds que hem de copiar de Maria són: la seva netedat de cor i la seva disponibilitat.
a) La seva netedat de cor: Recordem la festa de la Immaculada. Plena de gràcia; el Senyor és amb tu… Ella és tota neta, tota bella. Ella ha de ser nostra mare i model en aquest aspecte precisament en aquesta setmana abans de Nadal. Tenir el cor net de pecat és: “Preparar el camí al Senyor”.
b) La seva disponibilitat: Maria manifesta la disponibilitat de qui s’ofereix a Déu totalment, sense posar condicions, acceptant perfectament als seus plans. És aquesta l’actitud més lògica i més noble. “Faci’s en mi segons la vostra Paraula”. Si nosaltres volem rebre de debò Crist, cal que tinguem aquesta actitud: Fes de mi, Senyor, el que tu vulguis. Sóc aquí, Senyor.
Si imitem aquestes dues actituds de la Verge Maria, prepararem molt bé el Nadal que s’acosta.
2.- Una bona confessió
Que ningú arribi a Nadal sense fer un bon examen de consciència i una bona confessió. Deixeu-me ser avui un despertador de les vostres consciències.
El Papa ha comentat una comparació que ens pot ajudar. Diu: És com reparar un instrument musical de cordes, que té alguna corda trencada, i que per això no pot sonar bé. És necessari l’examen de consciència per veure com està descuidat el meu instrument. És una invitació al sagrament de la reconciliació, en el qual Déu mateix solucionarà aquest instrument, perquè en la nostra ànima pugui ressonar la lloança Déu i l’amor al proïsme.
Podeu fer una bona confessió, on us vagi millor. Aquí, a la parròquia, com està posat en el programa, tindreu oportunitat de confessar-vos el divendres, dia 23, de 7 a 8 del vespre.
3.- Fem un repàs de la nostra vida, un breu examen de consciència.
a. Estimo Déu, em sento veritablement fill seu? Sento la preocupació, com a bon fill, de conèixer i complir la seva voluntat? Reso cada dia? Llegeixo amb freqüència la Paraula de Déu, sobretot l’evangeli? Participo en l’Eucaristia del diumenge, dia del Senyor, com a centre de tota la meva vida cristiana? Ajudo a altres a conèixer Crist i el camí de salvació que ens ofereix?
b. Com tracto als altres? Tinc bon cor per compartir, o em tanco en l’egoisme? Sóc capaç de perdonar o mantinc la rancúnia durant molt de temps? Treballo per crear un clima de pau en la meva família? Tinc capacitat de diàleg? Em domina la ira? Com vaig en el camp de la crítica? Respecto els drets dels altres o em veig avariciós? Col laboro en les tasques de l’Església i la parròquia, o en qualsevol voluntariat? Sóc delicat en la meva conducta, per tal de no donar mai mal exemple i escandalitzar altres?
c. Sóc capaç de reflexionar i entrar en mi mateix, com el fill pròdig, i de fer autocrítica, reconeixent el meu pecat? Compleixo amb honradesa meus deures professionals? Valoro i guardo la castedat pròpia del meu estat? Controlo el meu mal caràcter? Estimo la veritat, o em deixo manipular per l’interès o la mentida? Sóc net de cor o m’atrauen els múltiples estímuls de l’ambient? Estic decidit a fer una bona confessió?
Ah, i no oblidem ser generosos, en aquests dies del Nadal. Déu ens ho ha donat tot. Visquem per als altres, especialment per als qui més ho necessiten.
En el document adjunt us expliquem els serveis del Centre de Solidaritat Jericó que promou la parròquia.
4.- Pregària: Veniu, Senyor Jesús, als meus pensaments; Veniu, al meu cor; veniu, al nostre món, perquè sapiguem descobrir la solidaritat i així puguem conviure en pau.
Acollir com Maria
