Festa del Nadal 2011
Els mossens de la Unitat Pastoral de La Mare de Déu del Carme, Sant Joan I Sant Pere i tots els col•laboradors, ens agradaria cridar amb veu segura
“La crisi ja s’acabat”…
“Les retallades ja no són necessàries”…
“Els aturats ja han trobat feina”…
I ”els qui passen penúries es veuen alleujats” …
Això no ho podem dir; però sí volem cridar ben fort
Que aquest Nadal sigui una ocasió única per sentir-nos a tocar d’un Déu fet Home, que ens vol molt esperançats.
Crist vingué per nosaltres i per la nostra salvació.
Caminant pels viaranys de Betlem experimentaren el rebuig de tots els seus habitants: “No hi havia lloc per a ells”. Podria ser que el “somni de Maria”, es tornés a fer realitat en el nostre món d’avui?
El somni de Maria
Vaig tenir un somni, Josep …. no el vaig poder comprendre. Realment, no; però crec que es tractava del naixement del nostre Fill, crec que es tractava d’això.
La gent estava fent els preparatius amb sis dies d’antelació. Decoraven les cases i compraven roba nova.
Sortien de compres moltes vegades i adquirien regals ben elaborats.
Era molt peculiar, ja que tots aquells regals no eren per al nostre Fill. Els embolicaven amb papers llustrosos i els col•locaven a sota d’un arbre. Si, un arbre, Josep, dins d’una casa.
Aquesta gent també estava decorant l’arbre. Les branques plenes d’esferes i ornaments que brillaven.
Hi havia una figura a la part alta de l’arbre, em semblava veure una estrella o un àngel, Era veritablement bonic.
Tota la gent estava feliç i somrient. Tots estaven emocionats pels regals, se’ls intercanviaven uns amb altres. Josep, però no en va quedar cap per al nostre Fill.
Saps, crec que ni tan sols el coneixen, ja que mai van esmentar el seu nom, ¿no et sembla estrany que la gent es compliqui tant problemes per celebrar l’aniversari d’algú que ni tan sols coneixen?.
Vaig tenir l’estranya sensació que si el nostre Fill hagués estat a la celebració, només hauria estat un intrús. Tot estava molt ben preparat, Josep, i tots eren tan feliços… però jo vaig tenir moltes ganes de plorar.
Quina tristesa per a Jesús de no voler ser desitjat en la seva pròpia festa d’aniversari. Estic contenta perquè només va ser un somni, però que terrible Josep, si això hagués estat realitat!
