Homilia diumenge 4t durant l’any
Reflexió: Déu ens parla
L’Evangeli d’avui ens deia que Jesús ensenyava en la sinagoga. Era el vertader “Mestre”
El salm responsorial ens recorda: «Tant de bo escolteu avui la veu del Senyor: No enduriu el vostre cor.» Això suposa que Déu ens parla.
I.- Déu ens parla. Com ho fa?
Déu ens ha parlat sempre a través de ‘mediacions’ i diversos canals:
1.- Els profetes: Moisès i els profetes van ser mediadors per al poble d’Israel. A través d’ells, Déu els parlava.
2.- El canal més perfecte: Jesucrist, que és el gran mediador, el rostre humà de Déu. Arribada la plenitud dels temps, Déu ens ha parlat a través del seu Fill. De Jesús es diu que ‘parlava amb autoritat… no com els lletrats…’ El seu Evangeli no és una paraula dissecada del passat. És una paraula viva i actual que el Senyor ens dirigeix a la comunitat i a cadascú de nosaltres.
Per una banda, deia el que havia rebut de Déu; per altra banda, la seva conducta era coherent amb allò que ell ensenyava. Es diu que primer va fer, després ensenyar. Jesús era sempre exemple d’allò que predicava. Es preguntaven: què vol dir tot això? Desvetllava interrogants.
3.- Després, l’Església. També és mediadora: el Sant Pare, els bisbes, els sacerdots, els catequistes…
4.- Cadascun de nosaltres: Els pares, els fills, els educadors, els companys de treball, els amics…, tots som una mediació en l’educació…. som com un llibre obert per a altres… La nostra paraula… la forma de tractar-los, la nostra manera de reaccionar davant els esdeveniments, la forma d’enfrenar-nos davant les dificultats… el nostre silenci… De fet, estem contínuament transmetent missatges, que poden ser negatius o positius. També la nostra vida, com la de Jesús, ha de desvetllar interrogants. Si no ho fem, és un viure mediocre i no produeix cap impacte al nostre entorn.
Edith Stein, jueva i atea, professora d’universitat, quan visita la seva amiga en la mort del seu marit pensava trobar-se una persona enfonsada i destrossada. Però la seva sorpresa va ser molt gran quan es va trobar amb una dona, trista, sí, però esperançada. Preguntant-se sobre la causa d’aquella força descobrí el Crist de l’Evangeli. Desprès s’inicià la seva conversió al cristianisme.
II.- Escoltar i convertir-se.
La paraula de Déu penetra al fons de la nostra vida. Com aquell posseït de la sinagoga alguns podrien refutar-li: Per què et fiques amb nosaltres? És prou clar que la Paraula de Déu posa en evidència els nostres egoismes, els nostres pecats, les nostres covardies, les nostres mediocritats. I respecta sempre la nostra llibertat. Qui escolta és lliure per acceptar o rebutjar. És, per tant, responsable de la seva actitud. Per què hi havia oients que rebutjaven les paraules de Jesús? Hi ha un motiu fonamental: el missatge de Déu, el missatge de Jesús, exigia sempre un canvi en el cor, un canvi de conducta, una conversió.”No enduriu el vostres cors” I no tots estaven decidits a fer aquest canvi.
Ens pot passar també avui, a nosaltres i a tots: quan escoltem la paraula de Déu, estem disposats a fer un canvi en el cor?: a deixar un cert vici…, a perdonar una ofensa que ens han fet, …a posar més interès en el treball…, a apartar-nos d’una temptació…, a aprofitar el temps en lloc de perdre’l tontament…?
Quan no estem decidits a canviar, aleshores deixem d’escoltar la paraula de Déu i preferim altres paraules: ens fem deixebles de la televisió, o de qualsevol opinió de moda. Precisament perquè Déu vol el nostre bé, ens proposa canvis en el nostre cor i la nostra vida. “Tant de bo que avui escolteu la veu del Senyor: no enduriu els vostres cors”.
Un canvi sempre costa. Per això venim cada diumenge a l’Eucaristia. Aquest Jesús a qui escoltem, és el nostre Mestre; i és , ensems, el nostre model i la nostra força. Ens ha donat la seva Paraula, i ara ens donarà el seu Cos i la seva Sang.
III.- Fem nostra la consigna de la mare Teresa de Calcuta: Que ningú no s’acosti a vosaltres, sense que se’n torni millor i més feliç.
IV. – Pregària: Parla, Senyor, que el teu servent escolta.
Maria, Mare de tots els homes, ensenyeu-nos a dir: ”amén”.
Parlava amb autoritat i expulsava els dimonis.
