Homilia 24è diumenge ordinari
Reflexió: El gran interrogant obert
Introducció
Aquesta setmana hem viscut una fita important a la nostra diòcesi. L’enviament dels agents de pastoral. Un grup important de cristians ens reuníem entorn al nostre bisbe i Pastor, per a rebre les consignes de la pastoral diocesana i l’enviament al nostre entorn. Els cristians tenim una tasca important en el nostre món. Per això, al missatge que ens entregà el bisbe se’ns demana com a prioritat: La necessària qualitat espiritual. Així resa el títol del missatge.
Aquesta trobada diocesana ens polaritza, també, en el punt central de l’Evangeli de Sant Marc: la professió de fe de l’apòstol Pere.
I.- En aquest episodi podem veure
- Una breu enquesta de Jesús sobre la seva persona
- La professió de fe de Pere
- El primer anunci del messies sofrent
1. – Jesús pregunta als seus deixebles què opinen sobre ell.
El poble senzill, impressionat per la seva personalitat, la seva doctrina i miracles, creu que és un profeta indiscutible. Uns el van identificar amb Joan Baptista, altres amb Elies i un altre amb un dels grans profetes.
Però Jesús va més endavant. Jesús vol la resposta dels seus deixebles.
2. – I vosaltres, qui dieu que sóc jo?
Pere en nom dels altres contestar: "Tu ets el Messies". Només ells eren capaços d’arribar a aquesta conclusió que culmina tot el procés de tantes preguntes que ells mateixos s’havien fet després de deixar-ho tot i seguir-lo. Com els altres no podien entendre aquesta resposta els mana guardar silenci, és el que s’anomena el silenci messiànic.
3. – L’anunci del messies sofrent.
Jesús els instrueix sobre quina classe de messianitat era la seva. Era molt diferent de la que ells esperaven. Amb tota claredat els prediu que "el Fill de l’home…" ……. Això s’escapava dels seus càlculs.
II.- Aquest interrogant segueix obert avui.
Jesús espera la resposta de cada un de nosaltres.
Es tracta de la resposta central del cristianisme, ja que conté el fonament de la nostra fe i la raó de la nostra vida i conducta.
A qui creiem?
Qüestionari que hem de respondre personalment, amb absoluta sinceritat i llibertat, ja que no toca la capa perifèrica del nostre ser cristià, sinó que toca el nucli del nostre seguiment i de la nostra fe.
No n’hi ha prou amb una resposta teològicament correcta, amb fórmules ja fetes, basades en el credo i en el catecisme. Es tracta de la vivència personal i profunda, i que inclou la projecció de Crist a la comunitat eclesial i al món. La imatge de Crist que reflectim els cristians és decisiva perquè el món cregui.
III.- Urgent.
Necessitem conèixer a fons Jesús i estimar-lo amb passió, sabent cada vegada més de la seva persona, meditant l’evangeli i parlant amb ell, de tu a tu, a l’oració.
Jesús és el mateix sempre. Avui, ahir i sempre. És l’etern present.
Recordem que només des de l’amor i l’amistat s’arriba a conèixer en profunditat a les persones.
IV.- Pregària:
Senyor, us confessem com el nostre Mestre, Amic i Salvador; Fill de Déu i germà dels homes.
Us creiem ressuscitat i viu, avui com ahir.
Concediu-nos conèixer-vos apassionadament i a fons.
"Només Tu tens paraules de vida eterna. Fora de vós, a qui anirem?”.
Agafa la teva creu i segueix-me. No la portaràs sol.
