Homilia diumenge 3r de quaresma
Reflexió: On es troba la casa de Déu?
1.- Introducció: L’Atri dels gentils del temple de Jerusalem del que ens parla l’evangeli d’avui era el lloc on els venedors i el canvistes de diners es trobaven per la compra de les víctimes i pels diàlegs entre israelites o no israelites. Era un espai on podien apropar-se els que no pertanyien a la fe del poble escollit. S’havia convertit en un lloc de mercadeig i de tripijoc de diners. Jesús no podia suportar aquella situació.
Avui l’expressió “atri del gentils” torna ha tenir una nova incidència quan a nivell de onze grans ciutats europees, entre les quals es troba Barcelona, s’inicien uns diàlegs interculturals i religiosos al servei de la nova evangelització del continent i de la transmissió de la fe. El 18 i 19 de maig es farà a Barcelona una sessió de l’Atri dels gentils entorn del testimoni de Gaudi i de la seva obra. Aquesta setmana passada també s’han realitzat a Barcelona uns actes de la missió Metròpolis.
Es tracta d’una projecte genial per donar pas a un diàleg profitós entre persones no creients o que han afluixat en el seu compromís cristià.
2.- “No convertiu en mercat la casa del meu Pare”: El temple.
Jesús, en expulsar els mercaders del temple, no es mou per la ira o venjança sinó pel zel de la casa del Pare. D’aquesta actuació de Jesús em podem treure uns ensenyaments importants:
a.- Cal que respectem i estimem el temple, que és el recinte on anem normalment a pregar,a celebrar comunitàriament els misteris cristians; el lloc on expressem i celebrem la nostra fe com a cristians, membres d’una església.
Aquí en aquest temple ens reunim tots el diumenges per escolar la Paraula de Déu i pregar junts; per carregar les nostres bateries i trobar la força necessària per a la lluita del dia a dia; per experimentar la nostra unió com Església i tots amb Jesús.
Aquí hi vivim els fets religiosos importants de la nostra vida i de les nostres famílies: els baptismes, la primera comunió, la reconciliació, els casaments, la ordenació dels sacerdots, i el darrer comiat dels nostres difunts.
b.- Però Déu no vol, restar tancat en les quatre parets del temple; vol habitar en tots el homes i en el nostre interior. Allí hi radica l’Esperit de Déu que ens invita a convertir la nostra vida en una història de glorificació de Déu. Cal donar profunditat a la nostra vida, tot prenent consciència de la presència del Senyor en la nostra interioritat.
El Senyor és aquell que dóna força a la nostra vida: Es tracta d’un “poder superior al de qualsevol home”, com ens ha recordat Sant Pau a la segona lectura.
Déu, ocupa un lloc important o central en la nostra vida, en el nostre cor?
3.- Recordem:
- Els autèntics temples de Déu no són els edificis, sinó les persones. Això ens ha d’ajudar a “mirar amb profunditat” tota persona, sigui la que sigui. No podem passar indiferents davant de l’altre. En cada expressió humana hi hem de contemplar el rostre humà del Crist; un temple on hi habita el Senyor. Cal respectar i ajudar a tota persona en el seu embelliment interior.
- Cadascú de nosaltres, som temple de Déu. Possiblement necessitem també de purificació per tal que l’Esperit pugui actuar amb plena llibertat i tota la nostre vida sigui a lloança de Déu. Deixem que el Senyor arrabassi “totes les taules dels canvistes”, símbol del pecat, que hi ha en nosaltres i ens permeti ser veritables temples de la Divinitat.
- Això no vol dir que els espais de trobada de les comunitats –els temples- no siguin importants. Són necessaris per trobar-nos amb nosaltres, per trobar-nos amb la comunitat i per obrir els nostres cors al doll de salvació que flueix sempre de l’altar. Apropem-nos com els cérvols a les fonts de les aigües de salvació. “En Vós, Senyor, hi ha la font de la vida”. Aquesta escena dels cérvols la podem contemplar cada vegada que entrem a la capella del Santíssim del nostre bell temple del Carme.
4.- Pregària: Des del fons del nostre temple interior diguem. “Glòria al Pare, al fill i a l’Esperit Sant”
Déu no es compra ni es ven; Ell es regala.
