Homilia diumenge 4t de Quaresma
Reflexió: «Déu estimà tant al món…»
1.- Introducció: Pierre Brevet, en el llibre “Parábolas de un cura rural”, conta aquesta anècdota: “Un jove professor mostrà als seus alumnes un bitllet de 500€, totalment nou. “Qui el vol?”. Evidentment, tots el volien…el va doblegar per la meitat… el va doblegar en vuit plecs…”Hi algú que el vulgui?” Tots aixecaren les mans. El va llançar a terra, el va trepitjar i el va omplir de pols. “Encara hi ha algú que el vulgui?”. Tots el volien, “Per què el voleu si està arrugat i doblegat…?” … digueren: “perquè encara conserva el seu valor”. Aleshores digué el professor: “Recordeu-vos sempre d’això: tot i que us sentiu arrugats, enfonsats, sempre conserveu el vostre valor”.
2.- “Fixem els ulls en Crist” Aquest ha estat el missatge del Papa Benet en inicià la Quaresma. Ho hem recordat tots aquests diumenges. Cal fixar els ulls en Crist crucificat, el que “ha estimat tant el món”.
L’evangeli de Joan que avui es proclama (Jn 3, 14,21), recull el diàleg de Jesús amb Nicodem. Ens recorda la imatge de la serp de bronze que Moisès va aixecar sobre un pal al desert per evitar la mort del seu poble. I s’anuncia que també Jesús serà elevat per donar la vida als qui creuen en ell.
Així doncs, Jesús, des de la creu, massacrat i fet una “piltrafa”, com el bitllet dels 500€, té tot el seu valor. És el Salvador esperat i necessitat per tots els homes. Dels seus llavis brolla el resum de tot l’Evangeli: "Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna". Aquesta és la "bona notícia".
Tota Quaresma convergeix cap al Crucificat i ressuscitat: «Miraran aquell que han traspassat».
Ell és el signe que el Pare aixeca enmig del desert d’aquest món. Com els israelites, mirant la serp de bronze quedaven curats de les conseqüències del seu pecat, així també nosaltres hem de mirar a Crist aixecat a la creu.
Per tant, la quaresma és, també, el temps per redescobrir l’amor de Déu per cadascun de nosaltres: un amor incondicional, que perdona, misericordiós y que comprèn sempre. Cal que assaborim sovint aquestes paraules i la realitat de l’amor del Crist. No sigui que per haver-les sentides tantes vegades, rellisquin en els nostres cors.
Recordem uns versos que són una preciosa pregària a Jesús crucificat:
“Tú me mueves, Señor; muéveme el verte
clavado en esa cruz y escarnecido;
muéveme el ver tu cuerpo tan herido;
muévenme tus afrentas y tu muerte.
Muéveme, al fin, tu amor, y en tal manera,
que, aunque no hubiera cielo, yo te amara,
y, aunque no hubiera infierno, te temiera.
pues, aunque lo que espero no esperara,
lo mismo que te quiero te quisiera."
3.-Fixem-nos en nosaltres.
Aquest amor de Crist ens recorda que nosaltres tenim un valor immens amb tot i estar “doblegats” i “desfets” pel pecat. Jesús ens ha estimat fins a donar la vida per nosaltres. No som persones ignorades. Comptem tant als ulls de Déu que hem merescut Crist perquè puguem ser salvats. L’evangeli n’és un testimoni. Totes les persones que s’aproparen al Crist es van sentir estimades i refetes de la seva dignitat.
Aprofitem la quaresma per descobrir, també, l’estimació que Crist ens té? Aquesta experiència només la podem tenir si fem una pregària sincera.
Valorem l’atenció amorosa del Crist escoltant les paraules d’Isaïes:
“No tinguis por, que jo t’allibero.
T’he cridat pel teu nom: ets meu…
Ets preciós per a mi,
I jo t’estimo»
4.- Fixem ara la mirada en Crist eucaristia.
El Crist que va morir a la creu és ara aquí davant nostre. Ens parla i ens convida a la taula del seu cos y de la seva sang. Cos “entregat” per nosaltres… Sang “vessada” per la salvació del món.
5.- Avui és el Dia del Seminari.
El LEMA: Passió per l’evangeli
Sentir passió per l’evangeli és possible perquè l’Evangeli no és primàriament un missatge, un conjunt d’idees, sinó fonamentalment una persona, Crist, el Fill de Déu, fet home. Home extraordinari, Mestre, Amic i Salvador.
El sacerdot. Què és? “altre Crist". Com ha de ser?. “Com Crist, el Bon Pastor”. Necessitat de sacerdots? Tots en som, conscients. Donem una resposta: Pregar pels sacerdots i per les vocacions.
Què teniu dret a esperar vosaltres del sacerdot? Què necessita i espera el sacerdot de vosaltres? Val la pena que hi pensem.
5.- Pregària: “Senyor, feu que el poble cristià s’afanyi amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les festes de Pasqua que ja s’acosten.”
El Déu que ens salva
