Diumenge 13è de durant l’any, 27 de juny de 2010
Primera lectura (1Re 19, 16-21): “Eliseu és cridat a abraçar una forma de vida nova”.
Segona lectura: (Ga 5,1.13-18): “Si us estimeu,poseu-vos al servei els uns dels altres”
Evangeli: (Lc 9, 51-62): Jesús puja cap a Jerusalem
Reflexions:
1.- “Jesús resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem”•
L’actitud que pren Jesús a l’Evangeli d’avui pot ser un bon exemple un bon estímul per a nosaltres. També hi ha moments a la nostra vida que ens cal prendre decisions no gens fàcils
En la vida no hi ha res més engrescador que anar sempre endavant. Progressar.
No estem fets per a la rutina, per l’estancament i mediocritat. Això sempre és empobridor. Hem de ser agosarats i creatius.
Teresa de Jesús recordava a les seves religioses: Que en esto de la perfección, lo que importa más, y aún es el todo, es tener una grande y muy determinada determinación de no parar hasta llegar a la perfección, venga lo que viniere, cueste lo que costare, murmure quien murmurare, aunque se hunda el mundo.
2.- Les lectures d’avui ens parlen de la importància de prendre nosaltres la decisió del seguiment de Jesús.
Aquesta era la lliçó del cas d’Eliseu (1ª lectura) i les paraules de Jesús als tres deixebles anònims que hem vist a l’evangeli. Jesús demana incondicionalitat: No estar lligats a res.
“Germans, ens recorda Sant Pau, mireu de no convertir la llibertat en un pretext per a fer el vostre propi egoisme”.
– A Jesús no se li pot seguir buscant comoditat, ja que ell «no té on reposar el cap».
– Per seguir Jesús, cal passar a segon lloc altres obligacions: «Busqueu primer el regne de Déu».
– A Jesús no se li pot seguir «mirant cap enrere» doncs, qui el segueix així, «no val per al regne de Déu».
3.- Com podem aplicar el seguiment de Jesús a la nostra vida?:
No es pot seguir Jesús i estar pendents de les nostres apetències, gustos i capricis.
No es pot seguir Jesús i estar pendents del que opinen o fan els altres, del que pensa la majoria.
No es pot seguir a Jesús i acceptar el que ens dictin des dels mitjans de comunicació social.
4.-Tenim a la Parròquia autèntics seguidors de Jesús?
Sí, gràcies a Déu, i no pocs. Alguns de vosaltres:
Nens o grans, que no voleu perdre la missa del diumenge, encara que us costi sacrifici.
Joves, que no voleu deixar-vos portar de l’ambient, tot i que us quedeu en minoria.
Esposos, que viviu el vostre amor i la vostra unió, amb la dificultat que això suposa.
Pares, que cuideu amb dedicació i responsabilitat la formació dels vostres fills, sense escatimar sacrificis
Persones grans, que ens doneu exemple de fortalesa i servei, enmig de les vostres limitacions.
Malalts, que porteu la vostra creu, amb paciència i moltes vegades amb silenci i bon humor.
Persones que feu serveis a la parròquia, o altres entitats, de manera desinteressada, anys i més anys.
Persones que trenqueu les inclinacions que ens van esclavitzant: la mandra, el joc, l’alcohol, una relació amb una persona determinada, l’addició a l’ordinador o TV. …
Seria interminable la llista d’exemples admirables de molts de vosaltres, viscuts amb naturalitat.
Sí, també avui Jesús té autèntics seguidors. Que aquestes insinuacions ens serveixin d’estímul.
5.- Pregària: “Senyor, heretat meva,… ningú com vós em fa feliç”
