El Diari Segré s’ha fet ressò del retorn definitiu, ja restaurat, del cap del Sant Crucifix del Carme després que la família que el va rescatar de les flames i l’ha guardat durant aquests 79 anys, el lliurà a la parròquia el passat Divendres de Dolors. La restauració de l’obra ha acabat durant la Novena de la Mare de Déu del Carme, precisament el dia del 56è de l’aniversari del nou temple del Carme, inaugurat el 12 de juliol de 1959.
A continuació transcrivim la notícia del periodista Ramon Banyeres publicada al rotatiu local.
EL CAP DEL SANT CRUCIFIX TORNA AL CARME DESPRÉS DE 80 ANYS
Una veïna el va rescatar de la Guerra i ha estat restaurat pel CAEM de la UdL
El cap original del Sant Crucifix de la parròquia del Carme de Lleida va tornar ahir definitivament a l’església després que el Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la UdL l’hagi restaurat durant els últims dos mesos. Les previsions són que després de l’estiu s’instal·li a la capella on estava ubicada originàriament, amb el Crist actual, una còpia del 1946.
Aquesta talla havia estat venerada durant almenys més de 400 anys, fins que va patir els estralls de la Guerra Civil el 1936, quan va ser cremada. Tanmateix, una feligresa de Lleida va aconseguir salvar de les flames el cap de l’escultura, que s’ha conservat a casa seua durant gairebé vuit dècades. Al març, la família Villalonga la va entregar a l’església, el rector de la qual, mossèn Joan Mora, va valorar restaurar-la.
En aquell moment, el catedràtic d’Història de l’Art i director del CAEM de la UdL, Ximo Company, ja va aclarir que “se sabia que existia aquesta talla des de l’any 1589, associada a una miraculosa curació d’una greu epidèmia de pesta, i l’hem datat a la primera meitat del segle XVI”. Es venerava a l’antiga parròquia de Santa Maria Magdalena, que va quedar destruïda el 1812 per l’explosió del polvorí de la Suda.
Aquell any va ser traslladada a l’església del convent dels Carmelites Calçats del carrer del Carme, que el 1835 es va convertir en l’actual parròquia. Mossèn Mora es mostrava ahir exultant. “Ha quedat molt bé, tal com esperàvem.” El restaurador del CAEM, Miquel Àngel Herrero, va explicar que la intervenció s’havia portat a terme amb un criteri de mínima intervenció, sense refer les parts que faltaven o la policromia.
“Al contrari, el que hem fet ha sigut protegir les capes de policromia. N’hi havia dues de segures i amb reserves podríem dir que una tercera, malgrat que per confirmar-ho s’hauria d’estudiar l’obra més a fons.” Va afegir que s’havia tractat d’una actuació preventiva, sobretot de neteja, i de consolidació, amb la intenció de “preservar la intrahistòria de la peça”. Així, el CAEM consolida la seua nova línia de serveis de restauració, a banda de la d’autenticació d’art.
Ramon Banyeres
