Avui el diari Segre publica un reportatge de Joan Josep Ballabriga recordant els 30 anys de la dolorosa segregació de les parròquies de la Franja respecte a la diòcesi de Lleida. El reproduïm a continuació:
Avui es compleixen tres dècades de la segregació de les parròquies aragoneses de la diòcesi de Lleida al bisbat de Barbastre-Montsó || El canvi de ‘demarcació’, que es va completar el 1998, va ser el detonant de la pugna per les 111 obres d’art del Museu Diocesà, a l’Aragó ja des de 2021
El 15 de juny de 1995, avui es compleixen 30 anys, el nunci del Vaticano Mario Tagliaferri va comunicar al llavors bisbe de Lleida Ramon Malla la resolució papal en virtut de la qual la diòcesi lleidatana ‘cedia’ 111 parròquies aragoneses al nou bisbat de Barbastre- Montsó. Un total de 84 parròquies oscenques passaven a dependre immediatament de l’Església aragonesa, mentre que les 27 restants ho farien tres anys després, el 15 de juny de 1998.
La segregació responia oficialment a la voluntat de la Santa Seu de fer realitat el desig de la Conferencia Episcopal Española d’adequar els límits diocesans als provincials. Curiosament, o, no després d’aquella redefinició de diòcesi a la frontera política entre Aragó i Catalunya, tot just s’ha produït cap altre cas a la península. Sense anar molt lluny, el bisbat de Tortosa abraça part de la província de Castelló.
Sigui com fos, la polèmica decisió de Roma va obrir poc després la caixa de pandora d’un litigi per 111 obres d’art del Museu Diocesà de Lleida, que continua viu en els tribunals –encara que les peces es van traslladar a l’Aragó en 2021– i aixecant ampolles en la política. I és que tot just una setmana després que es completés la segregació diocesana el juny de 1998, el llavors nou nunci en España Lajos Kada va emetre el ‘famós’ decret en el qual, entre altres punts, assenyalava que “el patrimoni artístic procedent de les parròquies desmembrades i que es troba a Lleida està a títol de dipòsit i no de propietat, mentre la diòcesi de Lleida no provi el contrari en cada cas; per la qual cosa de ser reclamat pels seus legítims propietaris, ha de tornar-se”.
Va arrancar així el tristament procés batejat pels mitjans de comunicació com el “litigi de l’art o dels béns” amb sentències, execucions provisionals, recursos, apel·lacions… I sense oblidar les ‘ramificacions’ de la compravenda de l’art de Sixena (amb la Guàrdia Civil entrant al museu en ple 155) i ara les pintures del MNAC.
El monestir de Sixena, el penúltim front judicial obert?
Els béns artístics mobles del monestir de Sixena ja es van traslladar el 2017, sota custòdia de la Guàrdia Civil, des del Museu de Lleida fins el cenobi oscenc. Però ara Aragó persegueix la ‘grossa’, les pintures murals salvades de la destrucció per Gudiol el 1936 i que conserva i exhibeix el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
El Suprem ha ordenat que es traslladin també a Sijena malgrat l’oposició de la pràctica totalitat de tècnics i científics. Dilluns té previst reunir-se el patronat del MNAC per debatre el cas. Pot ser el penúltim front obert amb Aragó, ja que també és latent la reclamació d’obres de dos municipis de la diòcesi d’Osca: el frontal d’altar de Berbegal i la taula de Sant Pere i Crucifixió de Peralta de Alcofea, que també aspira a recuperar la porta d’El Tormillo, col·locada des de finals del XIX a la façana de Sant Martí de Lleida.
De l’atropellament policial el 2017 a l’enviament d’art ‘en dipòsit’ el 2021
Després de més de vint anys d’estira-i-arronsa judicial –entre instàncies vaticanes i tribunals civils–, el Museu de Lleida va patir entre finals de 2017 i principis de 2021 gairebé quatre anys per oblidar.
Poc després de l’1-O, el desembre de 2017, un espectacular operatiu policial de matinada va entrar a la pinacoteca, amb guàrdies civils metralleta en mà i en plena intervenció de la Generalitat per l’article 155, per empaquetar i carregar en furgons les 44 peces del cas Sixena.
Es pot recordar que no va ser fins finals de març d’aquest 2025 que el monestir va obrir al públic, després de més de dos anys i mig tancat per obres de restauració i amb l’art guardat en un magatzem sense saber en quines condicions. D’altra banda, el 27 de febrer de 2018, el bisbat de Barbastre- Montsó va presentar una demanda en els tribunals contra la diòcesi de Lleida reclamant les 111 obres originàries de les parròquies de la Franja.
El bisbe Salvador Giménez va acabar declarant als jutjats de Barbastre, defensant amb més de 4.000 documents la propietat d’almenys 83 de les 111 peces. Tampoc no va servir de res i els camions van tornar al museu en quatre viatges entre febrer i març de 2021 per emportar-se-les al Museu Diocesà de Barbastre ‘en dipòsit’, en el marc d’un litigi que ara arribarà al Tribunal Suprem.
Joan Josep Ballabriga Redactor de cultura
Diari Segre, 16.06.2025
Foto portada: Tres mesos després de la resolució papal, una missa el 16 de setembre de 1995 en Montsó va oficialitzar la segregació de parròquies. ©SEGRE
