La Romeria de Marededéus de la Ribagorça és una tradició ben arrelada que va ser impulsada inicialment per l’equip sacerdotal de la Ribagorça catalano-aragonesa. Entre ells hi havia Mn. Joan Mora i Mn. Joan Ramon Ezquerra, que aleshores estaven a la parròquia de El Pont de Suert i els pobles agregats. Al llarg de la seva llarga trajectòria, aquesta trobada devota a l’entorn de la Mare de Déu ha ampliat el perímetre geogràfic d’advocacions marianes de pobles i viles i, sobretot, ha cauteritzat a la comarca la segregació del bisbat Barbastro-Monzón del bisbat de Lleida.
La celebració, el proper dissabte 7 de setembre, de la 35ena edició de la Romeria de la Ribagorça al Pont de Suert en el marc de l’Any de la Fe és providencial. També ho és que els tres bisbes d’aquesta comarca s’hi facin presents: Tot ‘per’ Maria i tot ‘per a’ Maria.
1.- Com va sorgir la iniciativa de la Romeria de les marededéus de la Ribagorça? Per què una ‘Romeria’ de ‘Marededéus’? Amb quin suport inicial va comptar?
Els tres equips de mossens que estàvem atenent els pobles d’aquesta ampla comarca – el de Pont de Suert, Areny i Benavarri-, ens havíem plantejat la possibilitat de crear un espai i una festa que pogués reunir persones que nosaltres ateníem pastoralment i que no es coneixien. Va sorgir el projecte d’una trobada anual al redós de la Mare, la Verge Maria. Ella havia de tenir una part predominant en l’encontre familiar dels seus fills. I es va pensar que havia de fer-se present amb les imatges pròpies de cada poble i, per tant, amb el nom propi que Maria pren en ser venerada per un grup de persones. D’aquí la “Romeria de les Marededéus”. Cada poble hi aniria amb la seva imatge.
2.- On va tenir lloc la primera romeria? Quina resposta hi va haver per part de la gent? Quantes marededéus s’hi van aplegar? Hi eren representats tots els pobles de la comarca? S’hi va fer present el Bisbe?
La primera romeria se celebrà a Sopeira. Molta expectació. Hi hagué una resposta impressionant, gairebé tots els pobles s’hi feren presents. Tot s’havia preparat amb molta il•lusió: l’escenari, la missa al Monestir de la “O”, els llocs per dinar, les latrines pels serveis, festival per la tarda. Un moment de tensió en iniciar el dia. Caigué un aiguat fort. Després, amainà i el dia resultà meravellós; tot un èxit. Començàvem amb bon peu. Totes les trobades han estat presidides pel Bisbe corresponent. En el moment d’iniciar les romeries, Sopeira pertanyia al Bisbat de Lleida. Mons Ramon Malla fou el bisbe que la va presidir.
3.- La festivitat de la Nativitat de la Mare de Déu és l’únic motiu que ha fixat la trobada al voltant del primer dissabte de setembre?
La primera romeria es va fer el 12 d’octubre, festivitat del Pilar. Posteriorment, es passaren al primer dissabte de setembre. La raó principal del canvi va ser que al Pirineu el temps es més favorable al setembre que a l’octubre. En moltes ocasions coincidia amb la festa de la Nativitat de la Mare de Déu. S’ha respectat sempre el dissabte com el dia de la Romeria.
4.- Qui decideix el lloc de la seva realització? Qui té cura de l’organització? La de l’any passat, a Castejón de Sos, va ser particularment multitudinària. De què depèn? Com s’informa a la gent?
Abans de la realització de la romeria ja es parla entre els mossens quina població acollirà la següent trobada. S’han visitat tots els pobles que tenen ermites i també el pobles principals de les dues bandes de la Ribagorça. Fins hi tot s’ha ampliat el radi cap a les poblacions d’altres comarques naturals, com de la Vall de Benasc, Graus i Torreciutat.
S’ha assegurat la concurrència per la tradició. És una data que s’espera. Fins i tot, abans de construir-se els poliesportius hi havia un equip de laics de diversos pobles que s’havien especialitzat en diverses activitats: preparació i muntatge, cor de músics per a la missa, el bar, el festival, dinar pels mossens, … De totes maneres el paper predominant sempre el tenien les persones del poble receptor i acollidor. Un fenomen curiós és que el poble escollit, un temps abans, ja emprenia un treball d’adequació i embelliment de carrers i façanes.
6.- Totes les Marededéus hi son convidades encara que no siguin de la zona? Des de quan hi participa la Verge Blanca? Hi participaran enguany els ortodoxos del Monestir de Riupedrós?
Normalment hi participen les marededéus que van acompanyades per feligresos dels pobles de la Ribagorça i de les poblacions que a poc a poc s’hi han anat sumant, com és el cas de la Verge Blanca de Lleida. Ara dóna gust de veure el grup nombrós de la nostra ciutat que hi participa tots els anys.
No en tinc coneixement de la possibilitat de si enguany hi participarà la comunitat ortodoxa del Monestir de Riupedrós (Vilaller), però seria interessant que poguessin fer-ho …
7.– També hi han hagut dificultats. Com es va afrontar la divisió territorial eclesiàstica de la comarca? I quan vostè va deixar El Pont de Suert al ser nomenat rector de la parròquia del Carme?
A tot projecte comunitari sempre hi han dificultats. Són la salsa de tota activitat. Però, en acabar la diada, hi regna sempre, sempre, una gran alegria. Ha valgut la pena tot l’esforç per a viure una experiència familiar com la que comporta una romeria d’aquesta volum de personal.
En baixar al Carme, hi va haver un refredament a la part lleidatana i, gràcies a l’entusiasme del bisbe de Barbastro, s’ha anat conservant pels pobles aragonesos.
8.- Com ha viscut des de Lleida les romeries des de l’any 2001 fins la d’enguany? Hi ha continuat col•laborant? Hi ha participat directament en totes?
He seguit espiritualment amb il•lusió totes les romeries. En alguna ocasió hi he participat amb feligresos de la parròquia del Carme, que ens hem sumat als pelegrins de Lleida ciutat. La col•laboració ha estat molt puntual. En un moment érem necessaris, però mai hem estat imprescindibles.
9.- Han passat 35 anys des de la primera romeria. A part de la presència dels tres bisbes, de Lleida i de Barbastro-Monzón i d’Urgell, què ha canviat i que es conserva?
L’esquema general, el que es pot veure al programa que ha preparat el col•lectiu organitzador de El Pont de Suert, sempre és el mateix. Per la reduïda informació que tinc sé que hi molta il•lusió i molta col•laboració.
10.- A més de que es mantingui, quin és el seu somni amb relació a la Romeria?
Per a mi, i per als meus companys mossens iniciadors d’aquestes trobades, ja és un gran somni el fet de que es mantinguin. Jo crec que així continuarà. Es tracta d’experiències fortes de comunitats eclesials senzilles. Maria, la Mare, té una gran força d’atracció i de convocatòria. Quants bocins de cor ha anat sembrant en les persones i en les comunitats que l’han venerat i l’han invocat en aquestes ocasions!
El Sr. Bisbe de Lleida, en la carta d’invitació a la romeria, ens recordava: ”Sóc conscient que les celebracions on Maria hi és present sempre han rebut la benedicció de Déu. L’especialitat de Maria es conduir-nos a Jesús i, per Jesús, al Pare”. Espero que aquesta romeria que porta el lema: ”Feliç tu, Maria, que has cregut”, sigui una ocasió per aconseguir una Església i una fe que, en paraules del Papa Francesc, ha de ser més “madura, generosa i missionera”. (Rio Janeiro)
- Més informació de la romeria 2013 al Pont de Suert
- Romeria 2012 a Castejón de Sos
- Romeria 2011 a Torreciutat
- Romeria 2010 a Graus
- Totes les Romeries de les Marededéus de la Ribagorça
Romeria 2006 al Pont de Montanyana. Grup de lleidatans amb la Verge Blanca, la seva patrona.
