El sagrari buit. El cos de Jesús és al sepulcre.
Maria és plena de gràcia i de dolor. Un dolor immens que viu en silenci, fruit de la seva absoluta confiança en Déu: “Sóc l’esclava del Senyor”
Dissabte Sant és el dia del silenci.“Tot està consumat”. De la mà de Mn. Joan ens hem endinsat en la interioritat de Maria, en el seu cor on gresolaven les seves vivències esdevenint llum que mostra Jesús al món: “Feu el què ell us digui”.
- Maria amb el seu silenci… Maria amb la seva accepció callada
- A exemple de Maria hem de ser homes interiorment rics i madurs. És fruit de la gràcia de Déu en nosaltres, però també ens demana una resposta personal, a base de pregària confiada i continuada.
- Maria, el nostre model
- observadora i poc parladora.
- vivia en diàleg ininterromput amb Déu.
- Característiques del seu silenci:
- Guardar en el cor el que passa fora.
- Escoltar. Sentir la veu de Déu.
- Meditar. Compara el que veu fora amb la realitat que va guardant en el seu interior. Medita a la llum de la fe.
- El seu silenci neix de l’amor i li porta a obrar per amor.
- Tot el seu silenci es transforma en seguiment fidel de Jesús.
- Al peu de la creu, el silenci de Maria és fermesa, és ofrena, és lliurament total.
- Ella es, sobre tot, la Mare que segueix donant llum a Crist en nosaltres.
- Pregària a aquesta meravellosa Dona: Maria, siguis el camí dels que parteixen i la serenitat dels que queden. Acompanya’ns sempre, mentre anem peregrinant junts cap al Pare.