Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

16 juny 2012
Categoria/es: General

EXCURSIÓ A MONZÓN I SIGENA

Els agents de pastoral de la parròquia del Carme i del Pilar, juntament amb el grup d’Adoració Diürna de Sant Pere hem fet una sortida de convivència i recreació a Monzón i Sigena, en una ruta ben singular.

El matí s’ha iniciat a Monzón amb una visita a la catedral de Santa Maria del Romeral. Ens va rebre i ens la va explicar Mn. José Luis Pueyo, un dels sacerdots del bisbat de Lleida que passà a la diòcesi de Barbastro-Monzón a partir de la segregació. El temple, romànic dels segles XII i XIII, amb modificacions posteriors, conserva una estructura sòbria i ben cuidada tan pel que fa al temple com en el seu entorn. Destaca la seva torre campanar, de quatre pisos de factura mudèjar, que s’enlaira robusta i atrevida des del creuer.

Després de la Missa presidida per Mn. Joan, hem pujat al castell situat dalt d’un turó que domina la ciutat i la frondosa vall del Cinca i el Sosa. És l’element emblemàtic de la ciutat. Degut a la seva continuada utilització, s’hi aprecien diferents fases de construcció, entre els segles XII i XX. ´Va ser una important comanda templera, on va viure Jaume I en la seva infantesa i va ser escenari de nombroses sessions de Corts d’Aragó. L’interior de la fortalesa conserva la primera estructura conventual cistercenca composta per cinc edificis independents situats damunt l’altiplà.

A continuació hem anat a l’ermita de l’Alegria, que es troba a uns 3 qm. al sud, dalt del turó de Lascellas, en línia amb el castell de Monzón. L’ermita està vinculada a la tradició templera i els favors que la Verge va fer als seus devots estan expressats plàsticament als vitralls de la capella neoromànica. La Verge presideix d’esquena el cambril de l’església, i només es gira el Dilluns de Pasqua, el dia de la seva festa.

El dinar “de cinc forquilles” en un establiment d’Albalate de Cinca no ens ha fet perdre les ganes de continuar la ruta prevista per la tarda. Sigena era precisament l’objectiu més esperat de la jornada. A més de fer la visita a les restes d’aquesta joia artística del romànic, hem tingut l’oportunitat de conèixer la comunitat contemplativa i eremítica que hi viu des de 1986. Es tracta de les Germanes de Belén de l’Assumpció de la Mare de Déu i de Sant Bru. Moltes de les més de trenta religioses d’aquesta comunitat singular sorgida a França el 1975, han sentit la vocació després de culminar l’etapa universitària. La seva joventut i alegria mostren que han descobert el sentit de la vida en Déu, l’absolut. La seva pregària constant de lloança amarada de l’esperit litúrgic d’orient, la seva austeritat de vida, la devoció profunda a la Mare de Déu Assumpta al cel en cos i ànima i a la Santíssima Trinitat, ens han fet descobrir un sorprenent estil de vida gens comú.

Amb elles hem resat les Vespres i l’Adoració al Santíssim en una cerimònia d’excepcional bellesa. Al llarg de l’estona de diàleg que hem mantingut posteriorment, els seus comentaris ens anaven suscitant més i més preguntes i inquietuds, i alhora una admiració creixent pel seu testimoni de vida. Després d’un refrigeri hem pogut veure i adquirir algunes de les seves obres d’artesania tan característiques, fins al moment del comiat.

El viatge no ha estat llarg en quilòmetres, però l’experiència viscuda a Sigena ens ha commogut, i el recorregut vivencial que hem experimentat ha estat molt gran i no ens ha deixat indiferents. Tant de bo que puguem estendre als nostres ambients el clima de silenci i la lloança que ens impregna arran d’aquesta visita!

 

 

 

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn