Una nova fita en les excursions del Carme
Avui volem fer esment de l’últim viatge-peregrinació del Parròquia a Fàtima i el país colindant de Portugal.
Del 24 de maig al 4 de junt, vàrem realitzar un periple marcat per la convivència entre amics i per la visita de Fàtima, on hi tingueren llocs les Aparacions de Maria l’any 1927 als tres pastorets: Llúcia, Jacinta i Francesc.
La primera etapa fou Ciudad Rodrigo. Allà ens esperava el Sr Bisbe José Sánchez, emèrit de Guadalajara i president jubilat de la Comissió Episcopal de Migracions. Després de la missa ens acompanyà en la visita de la ciutat, compartint l’àpat amb nosaltres.
Porto i Coïmbra, ciutats importants del nord de Portugal, foren les altres fites, abans d’arribar a Fàtima. Porto, famós pels seus monuments i ponts i també pels seus vins. Impressionant el tall en el moment de desembocar al mar. La universitat de Coïmbra ocupa un dels seus més antics i prestigiosos edificis. El palau reial de l’alcassaba, la biblioteca Joanina, la capella de Sant Miquel, la torre i el paranimf, sala dels capelos on es defensen les tesis… són estades meravelloses d’aquesta universitat
A Fàtima ens alberguem a l’Hotel Sant Antoni. Molt a prop del recinte sagrat. Moments de celebracions col • lectives amb diversos grups a la capelina de les aparicions i moment de intima i de pregària silenciosa. Vam poder contemplar l’exposició "Fàtima: llum i pau". Potser la peça reina sigui la corona de la imatge de la Verge que s’utilitza per a les grans solemnitat i en la qual hi ha s’incrusta la bala que va travessar el cos de Joan Pau II en l’atemptat del 13 de maig de 1981. També vam fer el rés de Viacrucis que ens va portar, a través de les estacions, al poble de Ajustrel on vam visitar les cases de Lucía i dels germans Marto.
En alguns moments que deixem Fàtima ens apropar-nos al Monestir de Batalha, manat construir pel Rei Joao I en 1385. Una magnífica construcció, tant en les línies esveltes del temple. Com el claustre, un dels més aconseguits de tota l’arquitectura portuguesa. Les capelles imperfectes o inacabades pensades com a panteó de la família reial. També ens va commoure l’amplitud del convent de Crist situat a la part superior de Tomar. El cos de l’Església, la charola, actual presbiteri, dormitoris de monjos i novicis i els sis claustres. La finestra manuelina és un dels exponents més originals del gòtic manuelí. Un valor patrimonial universal i excepcional.
La festivitat de Corpus la vàrem viure a Lisboa. Un moment emocionant, l’adoració massiva pels carrers del voltant de la catedral. Cantava el cor que ampliava seves veus per tot el recorregut a través d’equip extraordinari, mentre cantava tot el poble que contemplava el pas de la processó. En realitat Jesucrist es trobava enmig del seu poble que l’acollia. Al matí d’aquest dia, vam estar a Sintra, Cascais i Estoril. No va faltar el passeig per Sintra amb el "Trenet", la visita dels ‘seus palaus, el fort de Cascais i recorregut de la platja ultimant aquesta visita per Estoril. Abans de deixar Lisboa visitàrem el monestir dels Jerònims, la torre de Betlem, el monument als descobridors i les places cèntriques de la ciutat, especialment la del Rossio.
Quan el viatge arribava al final ens restava la visita de Badajoz i Mérida. Un passeig per la l’alcassaba, baixant després pel centre, la catedral i les vies principals. Després, la visita de Mèrida: El teatre romà, el temple de Diana, l’amfiteatre, l’aqüeducte dels miracles i el pont romà sobre el Guadiana. Per tots els seus racons es respirava una història romana que deixa sentir les seves petjades en l’actualitat. Un merescut patrimoni de la Humanitat.
Navalmoral, amb el passeig de l’ermita de les Angoixes fins al temple de Sant Andreu. Aquest carrer ens va propiciar l’oportunitat per fer les compres de xoriço i pernil serrà. Va ser l’última anella del nostre viatge. Cordial l’acollida del rector, Don José. A Madrid, abans d’agafar l’AVE, ens recreem als jardins del Retiro. Allà ens acomiadem del nostre xofer, Ubaldo, que, amb competència i sobretot amb una gran humanitat, pròpia d’amics, ens va acompanyar al llarg de tot el trajecte. Li agraïm de tot cor el seu servei ple de cordialitat.
A les 21:30 h. de la tarda el dia 4 de juny, l’AVE ens deixava de nou a Lleida. Comiat, abraçades i un arreveure.
