L’IREL (Institut de Superior de Ciències Religioses) ha promogut un merescut homenatge a la pedagoga M. Carme Agustí i Barri amb la publicació d’un Quadern col•lectiu “Valor(s) i educació: formació personal i transformació social”. La presentació ha tingut lloc a la Facultat de Ciències de l’Educació i ha estat presidit per la Consellera d’Ensenyament Irene Rigau; el Vicari General del Bisbat i Director de l’IREL, Mn. Ramon Prat; la Degana de la Facultat de Ciències de l’Educació, Mari Pau Cornadó; el Regidor d’Educació i Infància, Jesús Castillo; la Regidora de Drets Civils, Cooperació i Igualtat, Maria Rosa Ball; el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré i el director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Lleida, Miquel Ángel Culleres.
M. Carme Agustí i Barri va néixer a Lleida el 10 de gener de 1931. Va cursar els estudis primaris a l’Escola Montessori “Asil Borràs” i el Batxillerat al Col•legi de les Dominiques de l’Anunciata P. Coll. Havent superar l’examen d’Estat a la Universitat de Barcelona (1949) va cursar el Magisteri com alumna lliure a l’Escola de Magisteri de Lleida. Havent superat les oposicions del Cos de Mestres de Primària amb el nº 1 (1951) va desenvolupar la docència a l’Escola mixta d’Orcau (Pallars Jussà), l’Escola parroquial de Montagut (Alcarràs) i al Grup Escolar de nenes de Bellguig (1961)
Havent obtingut una llicència per estudis universitaris (1955), es va llicenciar en Filosofia i Lletres, secció Pedagogia, per la UB (1960). Doctora en pedagogia per la UB, va impartir docència i seminaris a l’Escola de Magisteri de Lleida com a professora ajudant de càtedra.
Oposità al Cos de Directors Escolars (1962). Dirigí successivament els Grups Escolars de Sant Feliu de Guíxols (1962-63); President Kennedy , del barri de Ca n’Oriac de Sabadell (1964-74); i Santa Maria de Gardeny, de Lleida (1975-80).
Entre 1981 i 1986 fou Pedagoga dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Lleida com a responsable d’informació, impartint cursos de formació als mestres rurals i l’Escola d’estiu Jaume Miret. Impulsà la creació de les Aules Taller i fou membre fundacional del CRPS (Centre de recursos Pedagògics del Segrià).
Ja jubilada (1991) va ser una de les fundadores de l’IREL, membre del Consell Tècnic, professora de Educació de la Consciència Moral, i professora del Departament de Pastoral aplicada.
“Un centre escolar és una empresa educativa dissenyada per transmetre continguts científics i tècnics als alumnes a fi i efecte de poder accedir després a les diferents professions; però ha de ser quelcom més que això: ha de ser un marc on sigui possible aprendre a transformar-se en persones de qualitat.” Aquestes paraules de M. Carme Agustí expressen l’ideari que ella ha anat concretant al llarg de la seva dilatada vida professional, mostrant com “Les coses grans sempre tenen com a fonament la senzillesa de la persona.”
L’obra escrita de M. Carme Agustí destil•la la seva formació com a pedagoga i la seva passió per la docència. Entén l’escola com una empresa educativa –per tot el que comporta la seva estructura i organització- i com a comunitat educativa. Promoure el caliu i l’afecte en les relacions humanes basades en el diàleg ha estat un dels fonaments de la seva lluita esperançada per una educació de qualitat. L’altre gran puntal ha estat la creativitat en la construcció d’un model d’escola que arrela en la pròpia realitat cultural, material i humana. I, molt especialment, en la seva fe en la capacitat transformadora de l’educació, en la importància de la formació dels educadors per a comprometre la totalitat de la persona en el seu compromís educatiu. Un compromís de l’educador amb la vida que M. Carme Agustí nodreix amb la seva fe en Jesús de Natzaret, veritable home i veritable Déu. Aquests són alguns dels seus llibres publicats:
- Sí, val la pena viure…! (P. Abadia de Montserrat, 1987).Viatge al centre de la persona humana, mitjançant una mirada cap a dins i cap al futur. És un caminar realista i joiós des de les capes més superficials fins a les capes més profundes de l’existència. Al final del camí es troben les arrels d’una vida realitzada en l’autonomia personal , la solidaritat espontània i el creixement en l’alegria i l’amor.
- L’aventura interior: Manual per a una qüestió irrenunciable (Ed. Claret, 1992). Posa en relleu la modernitat de la proposta evangèlica «estimeu-vos els uns als altres» (Jn 13,34), així com la recerca de la «unitat» entre tots els homes i dones, més enllà de les diferències temperamentals, ideològiques, socials, polítiques, econòmiques, culturals i ètiques (Jn 17,21). Un crit en defensa de l’autenticitat i la solidaritat que pugui refer les bases de la dignitat humana i defensar la seva identitat.
- L’escola, marc de transformació social i personal (Ed. Claret, 1995). Proposa les Claus per a trobar l’equilibri interior i descobrir que l’autèntic educador és aquell que ha entès que ningú no ensenya sol. Defineix “l’ecologia educativa”, un marc escolar sa, capaç de fer de tots plegats, professorat i alumnat, persones amb capacitat d’estimar i transformar el seu entorn.
- Feblesa i plenitud: Psicopedagogia de l’harmonia de contraris (Ed. Pagès, 2000). Tractat sistemàtic sobre la maduració de la consciència humana, i aproximació a la consciència humana de Jesús. Disseny i anàlisi d’un projecte educatiu que evoluciona des de la feblesa humana fins a la plenitud personal. Un procés formatiu a la recerca del sentit comunitari de la vida que contribueix a l’educació dels altres amb la pròpia vida.
- Contes per al cap de setmana (Ed. Pagès, 2003). Recull de trenta contes escrits en llenguatge senzill i planer. S’ha inspirat a partir de dos textos evangèlics: “Si no us torneu com infants, no entrareu en el Regne del cel” (Mt. 11,4) i “ El Regne de Déu és dels qui són com ells” (Mc. 10, 15). La proposta evangèlica d’esdevenir infants suposa recórrer un exigent camí de transformació interior. Aquests contes són una eina pedagògica que, combinant el gaudi i la reflexió, ajuda a esdevenir infants en una societat tan “manipuladament adulta”.
- Autoconeixement i experiència de la bondat de Déu: la pregària (IREL, 2007). Guia pràctica de pregària amb santa Teresa de Jesús. L’objectiu és llegir amb el cor alguns dels seus escrits per a deixar-los ressonar en la nostra interioritat i l’Esperit parli a través d’ells. El camí pràctic escollit per a viatjar al Meravellós País de la Pregària és el Llibre de la Vida, partint de l’autoconeixement i avançant amb perseverança per les etapes o successius graus de l’oració fins a assolir la unió transformant en Déu.
El que més sorprèn de la M. Carme Agustí és la seva dimensió mística. Els qui tenim el goig de conèixer-la sabem que aquesta és la clau que explica la seva persona, i també el missatge que hi brolla com un canal de gràcia. Son molts els petits detalls que mostren la seva grandesa. El regal de l’esperança en forma de llavors de mostassa n’és només un exemple simbòlic. Des de la seva vida senzilla, silenciosa, retirada, i la fragilitat de la seva salut, la M. Carme gaudeix d’una riquesa estranya als ulls del món: la confiança en Déu –el tresor dels pobres- i el goig de la pau interior, transmissores de fe i bondat transformant.
El llibre que ha publicat l’IREL "Valors i educació…" esdevé un homenatge a l’educació i als educadors. L’experiència de nou professors conformen un conjunt de vivències esperançades en l’educació, sota el paraigua del referent humà, professional i religiós de la M. Carme, dimensions que en ella són indestriables. Això s’endevina en la persona de la Maria "l’agent de pau", una de les quinze imatges humanes de llibertat del llibre de Mn. Ramon Prat "El fil de la vida". Així es mostra també en l’entrevista realitzada per Carles Sió, Coordinador de l’IREL i d’aquesta lloable iniciativa, amb motiu de l’homenatge a M. Carme Agustí.
Reproduïm el fragment de l’obra de M. Carme Agustí “Feblesa i plenitud” inclosa al llibre de l’homenatge a la singular pedagoga i que tant explicita la seva manera de sentir i de pensar: “Feliços els pobres en l’esperit; d’ells és el Regne del Cel”. (Mt 5,3).
- “Valor(s) i educació: formació personal i transformació social”
- La pobresa i el protagonisme personal
- Notícia del Bisbat
