El dia de la Mare de Déu d’Agost és com s’anomena popularment el 15 d’agost. L’Església va fixar aquesta data per a celebrar una de les quatre festes més solemnes dedicades a la Mare de Déu, l’Assumpció. Les altres tres són: la Immaculada Concepció (8 de desembre), Santa Maria, Mare de Déu (1 de gener) i l’Anunciació (25 de març).
El Papa Pius XII va declarar el Dogma de la Assumpció de Maria en cos i ànima al Cel el dia 1 de novembre de 1950 en la Constitució Munificentisimus Deus. L’Assumpció de Maria constitueix una participació singular en la Resurrecció del seu Fill i una anticipació de la nostra pròpia resurrecció. Als cristians ens fa pensar en la certesa del Cel.
La Catedral de Lleida està dedicada a Maria Assumpta al Cel.–
És la mateixa dedicació que tenia la Seu Vella, tancada al culte i convertida en caserna militar per Felip V el 1707. L’obra de la Catedral nova va ser encomanada a Pedro Martín Cermeño i la va dirigir Francisco Sabatini. És d’estil barroc amb elements neoclàssics. Iniciada el 1761 va ser consagrada el 1781 pel bisbe Joaquín Sánchez Ferragudo, però fins 1790 no es va acabar la construcció. Incendiada i espoliada l’agost de 1936, el 28 de setembre del 1955 es va obrir al culte després d’haver estat restaurada per Regiones Devastadas.
El dogma de l’Assumpció a les voltes del presbiteri.–
Acabada la restauració arquitectònica es donà pas a l’ornamentació pictòrica dels dos trams de volta que cobreixen el presbiteri. L’autor de les pintures és l’artista Josep Serra Santa (Buenos Aires. Argentina, 1916 – Valldoreix, Barcelona, 1998), que visqué gran part de la seva vida a Vilamitjana (Pallars Jussà). Especialitzat en temes paisatgístics i figuratius a l’oli, “Serrasanta” també fou un reconegut muralista. Abans de guanyar el concurs que li adjudicaria l’obra de la catedral, ja havia fet les pintures de l’església de Sant Pere (1952). Posteriorment decoraria la capella del Santíssim de l’església del Carme (1965) i la de Sant Pau.
Al casquet de l’absis representa l’Assumpció de Maria a la manera tradicional. en el moment d’iniciar la seva ascensió al Cel. Maria va vestida amb túnica blanca i mantell blau; du les mans enllaçades damunt del pit. Està damunt d’una roca monolítica, triomfant damunt del pecat, representat per figures humanes assetjades per serps. La volta s’obre per deixar-li pas en el seu camí al Cel. A l’angle dret hi ha el papa Pius XII envoltat de dignitats eclesiàstiques proclamant el dogma de l’Assumpció. A l’angle esquerre hi ha l’escena de l’Anunciació.
La volta del presbiteri presenta Maria Reina. Situada al centre de l’espai de núvols del Cel, Maria es coronada per la Santíssima Trinitat i al seu voltant els àngels proclamen la seva glòria. Als quatre angles de la plementeria del tram de volta de canó s’agrupen apòstols i sants glorificant Maria des del Cel.
El conjunt mural al fresc està realitzat amb la tècnica del trompe l’oeil (tècnica pictòrica que juga amb la perspectiva i altres efectes òptics). El seu estil és proper a l’estètica de Josep Maria Sert per l’admirable tractament de les masses en volumetria i composició amb acumulació piramidal de figures, el naturalisme dels cossos, i un ajustat cromatisme i lluminositat, amb colors entonats en unes gammes neutres, com a grisalles.
Anteriorment a l’incendi aquests trams de voltes estaven decorats amb pintures de l’artista barceloní Francesc A. Galí Fabra. Representaven la Jerusalem Celestial en el moment de la Coronació de Maria, amb la Santíssima Trinitat, querubins, àngels, els ancians de l’Apocalipsi, sants i personatges bíblics.
La dedicació de la Seu Vella a Santa Maria Assumpta al Cel va promoure des de 1497 la celebració d’aquesta festa a la ciutat de Lleida amb diversos actes religiosos, com la representació teatral del Misteri de l’Assumpció -similar al Misteri d’Elx- i la popular Processó de l’Enterrament de la Mare de Déu pels carrers de la ciutat. La imatge de la Dormició de la Mare de Déu mostrava el cos de Maria en una mena de llit o cadafal que sortia en processó i, posteriorment, restava exposat davant l’altar, mentre se celebraven els actes litúrgics, la diada del 15 d’agost. Era obra de Blai (1497) en la qual hi havien col•laborat el fuster Gaspar de la Naga (el llit o cadafal), el sastre Olzina (vestit) i el Mestre Mongay (les cintes i brodats d’or).
La processó sortia a primera hora de la tarda del 15 d’agost per la porta de l’Anunciata, baixava per davant de la dels Fillols, el portal de Sant Andreu, plaça de Sant Joan, carrer Major, carrer de la Palma, portal de l’Estudi i tornava per la porta dels Apòstols.
La militarització de la Seu Vella va fer decaure la tradició. Ja en la Catedral Nova, el cadafal va ser substituït per un templet neoclàssic obra d’Antoni Rosich i Pere Labarra (1802), que es col•locava durant l’Octava de la Mare de Déu d’Agost. El 1852 les monges de l’Ensenyança van fer uns vestits nous a la Mare de Déu.
La processó va tenir continuïtat fins l’any 1931. L’incendi que va patir la Catedral el 25 d’agost de 1936, a l’inici de la Guerra civil va provocar la desaparició de l’escultura i el templet de la Mare de Déu, juntament amb tota la valuosa obra artística de l’edifici. Només es va poder salvar el vestit.
Al restaurar-se la catedral (1955) es va recuperar la tradicional processó fent el recorregut per les naus del temple, fins els anys 70.
La Mare de Déu del Llit o de la Llitera.-
Coneguda també com l’Assumpció o la Dormició de la Mare de Déu és l’escultura de Jaume Perelló (1950, aprox.), rèplica molt fidel de la imatge anterior, que llueix el seu valuós vestit original. El cadafal és daurat, i està envoltat per vuit àngels músics; va ser restaurat pel Taller Casa Ferrer el 2006.
El mateix any 2006, en celebrar-se el 225 aniversari de la consagració de la Catedral, es va reprendre l’exposició de la Mare de Déu de la Llitera al creuer, els dies 14 i 15 d’agost, i la processó després de l’Eucaristia solemne el dia de l’Assumpció, la seva festa. La resta de l’any es troba al costat de la sagristia.
LA MARE DE DÉU D’AGOST
La tarda és calda,
no es mou ni un bri
ni de marina, ni de garbí.
Nostra Madona dormida jeu
a la llitera de nostra Seu.
Les presoneres del campanar
enyoradisses la criden ja.
Captives ploren dalt del castell
a la Regina del blau mantell.
Nostra Madona sap el seu plany,
la volen veure un cop cada any.
Quan la llitera al Pla serà,
la sagristana ho anunciarà.
En ser a la plaça la processó
farà parada i, la Seny Major
dirà amb profunda i sonora veu:
Salve Regina Mare de Déu!
Mn. Bonaventura Pelegrí. Lleida, 1937
